Per fer-ho més amè el debat electoral, proposem una porra. Aquesta porra no té cap aportació electoral, és simplement un espai d’anàlisi electoral centrat en els partits, la seva acció i el possible resultat que obtindran. És per això, que proposem que a més de la projecció de resultats s’argumenti la proposta explicant el perquè d’aquesta distribució de regidors.
Per participar a la porra, fent servir l'eina de "comentaris", fes la teva aportació indicant el teu nom, el nombre de regidors que li atorgues a cada candidatura i l'argumentació d'aquesta distribució.
Recordeu que a Barberà votem per escollir 21 regidors. Si vols veure la distribució de les eleccions anteriors aquí tens un parell d’enllaços.
Si vols fer un càlcul tècnic de distribució de vots i després calcular quants regidors li pertocaria a cada candidatura, et facilitem aquí un enllaç sobre la llei d’Hont, el sistema per convertir vots en regidors. Aquesta web us calcularà de manera automàtica aquesta conversió.
Si vols més informació sobre aquestes eleccions, fes servir aquest enllaç.
78 comentaris:
Estrenem la porra... sense cap tipus de fonament ni rigor metodològic, la meva predicció és aquesta:
-PSC: 9
-PCPB: 4
-CIU:3
-PP:3
-ICV-EUiA:2
-ERC:0
-EAB:0
-PXC:0
Els motius són el canvi de tendència que van suposar les darreres eleccions a la generalitat, que no queden gaire lluny, que potser mantindrà més la incidència en la població que ha arribat als barris nous, i que a nivell local diria que no hi ha hagut cap gran tema que pugui canviar significativament les bases electorals dels partits.
Em preocupa que les opcions d'esquerra puguin quedar amb tan poca representació, i l'entrada de Plataforma X Catalunya, vist l'ensurt de les autonòmiques (van treure més de 400 vots!)
Ahí queda eso!
Xavi
(Envio el post en tres comentaris, ja que he escrit tant que no em deixa fer-ho en un de sol!)
Hola!
Aviam, com sempre passa, partim d'algunes certeses i també d'alguns interrogants. Entre les certeses, el fet que el vot està molt ancorat i que les campanyes electorals acostumen a servir més per mobilitzar el vot propi que no pas per aconseguir votants nous (que eventualment haurien votat a un altre partit en comicis anteriors). Tanmateix, s'ha de dir que l'ancoratge electoral és més tou en el cas de les generacions més joves, que no són tan “fidels” electoralment parlant com els seus pares, i que en cada elecció s'incorporen una serie de nous votants que, d'entrada, afegeixen una certa incertesa sobre el destí del seu vot. Estaríem parlant de joves que s'incorporen per primer cop a l'exercici de sufragi i persones que han arribat a la ciutat en els darrers quatre anys. En el cas de Barberà, s'ha de dir que aquesta variable no és gens trivial, ja que s'han creat gairebé dos nous barris en els darrers anys.
Una altra certesa és que la dinàmica de vot local sovint es veu molt afectada per la conjuntura global. En molts casos, les persones voten a les eleccions municipals influenciades per les tendències globals. En aquest sentit, com deia el Xavi, hi ha en aquestes eleccions una certa expectativa de que al PSC li passarà factura el descontentament social que es registra per causa de la crisi i que el PP i CiU es podrien beneficiar de les expectatives generades al voltant d'una eventual victòria de Rajoy en les properes eleccions generals, els primers, i de la tendència marcada a les darreres eleccions autonòmiques, a on CiU va obtenir a Barberà el seu millor resultat en els darrers anys, els segons. Tanmateix aquest efecte es podria diluir, si comptem que es percep un cert rebuig al programa de retallades social encetat pel govern d'Artur Mas, cosa que podria afeblir les expectatives electorals del partit a les municipals.
Aquests és, de fet, un dels primers interrogants que se'ns presenten: com afectarà la conjuntura global als resultats electorals locals? Hi haurà vot de càstig al PSC? Aconseguirà el PSC mobilitzar la seva base electoral, que va restar apàtica en les darreres eleccions autonòmiques? Quin abast tindrà aquest eventual efecte? Capitalitzaran el PP i CiU les bones perspectives que es van registrar en les autonòmiques? I, finalment, com afectarà aquista conjuntura a ERC i a ICV-EUiA? Les enquestes diuen que ERC baixa, malgrat les darreres mobilitzacions de caire independentista, com el rebuig a la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya o les darreres consultes sobiranistes) i que ICV-EUiA podria rebre alguns vots de persones decebudes per l'onada neo-liberal que s'està instal·lant en les polítiques públiques. Es visibilitzaran aquests efectes en els resultats de les eleccions municipals?
Llavors, a més a més dels elements generals, també hi ha interrogants en funció de l'especificitat de les eleccions a Barberà. Com deia abans, una primera cosa seria estimar quin serà el comportament electoral dels nous votants (joves i/o immigrants). En el cas dels nouvinguts, caldria estudiar els resultats de les darreres eleccions per secció censal, identificant el comportament als barris del Parc Europa i ala zona a l'esquerra de l'escola Pau Picasso. Ja us avenço, tanmateix, que aquest exercici jo no l'he fet, o sigui que poca cosa puc dir al respecte.
Un altre element és intentar estimar quina serà la intensitat de la participació, ja que sabem que escenaris amb alta o baixa participació beneficien a uns o altres partits. Tinc la sensació que no seran unes eleccions altament participatives, cosa que posarà de relleu la importància dels votants més fidels i més compromesos de cada partit (la dimensió de les seves bases, perquè ens entenguem). En aquest context, una baixa participació podria beneficiar al PSC i a EAB (que podria arribar al 5% necessari per entrar en el repartiment de regidors) i castigar a CiU i PP. Segons les campanyes electorals que es facin, podrem veure si els partits aposten per estratègies de mobilització (escalfar) o més aviat d'apatia (refredar).
Una altra novetat, que no sabem quin efecte tindrà sobre el comportament electoral és el canvi en els candidats de tres partits (PCPB, PP i ICV-EUiA) i l'entrada d'una nova candidatura (PxC). En el cas del PP, amb tots els respectes, crec que l'efecte no serà molt accentuat, ja que tinc la sensació (des del desconeixement i acceptant que podria equivocar-me) que l'estructura local del PP és més aviat feble i que una bona part dels seus electors vota més a les sigles que als candidats. El cas d'ICV-EUiA és també incert, tot i que en aquest cas crec que te més pes el contacte i el coneixement del candidat per part dels electors. A la seva llista es pot veure una certa aposta per incorporar persones joves, com a senyal de renovació, però mantenint alhora el lligam amb els electors de més edat. Veurem si l'increment de la feina que s'està portant a terme te o no impacte en el seu suport electoral. I, finalment, hi ha el cas de la PCPB. Aquest és un cas singular, ja que normalment candidatures independents tenen moltes dificultats per mantenir la constància i sovint es veuen afectades pel cansament o el relleu dels seus líders. A Barberà, la PCPB és la segona força política i tinc la sensació que no han tingut gairebé desgast. Personalment, crec que el Juanjo Rodríguez és millor candidat que el malaurat Sebastià Gallardo i que obre el partit a noves sensibilitats. Per tant, intueixo que poden mantenir un bon resultat.
La presència de la Plataforma per Catalunya és un altre dels interrogants. No tant per saber si obtindran representació (que jo crec que serà que no), sinó més aviat per veure si la seva entrada tindrà repercutirà en els resultats dels altres partits. Tenim l'exemple de la candidatura de Ciutadans a les anteriors eleccions municipals. En general, la dispersió del vot fa que als partits petits els costi més arribar al llindar del 5%, cosa que acaba beneficiant als partits majoritaris. En el cas de la Plataforma per Catalunya, que fa un discurs clarament xenòfob, crec que eventualment això podria afectar negativament a les opcions de dretes. El mateix argument es podria utilitzar per analitzar la presència d'EAB, que ocupa un espai que te fronteres ideològiques amb ERC i amb ICV-EUiA. La meva estimació és que ni l'EAB ni ERC arribaran al 5%, cosa que segurament, per les coses de la llei d'Hondt podria acabar beneficiant a CiU o al PP.
Finalment, hi ha una variable que és molt difícil de controlar, que serà l'efecte en els electors d'una campanya electoral que tot just comença. Ja hem dit abans que les campanyes tenen un efecte limitat, però no hem de descartar que es pugui produir algun “moviment inesperat” o que es divulgui alguna noticia o algun debat d'impacte. En tot cas,... això ja es veurà. De moment, el que podem veure pels cartells electorals és que hi ha dos partits que han optat clarament per l'estratègia “personalista” de donar molt més protagonisme al candidat que al partit i aquests són, precisament, els partits majoritaris a la ciutat: PSC i PCPB. En el cas del PSC, és significatiu que als seus cartells el logo del partit és gairebé imperceptible, cosa que, al meu entendre, constitueix un error greu, una mena de harakiri polític a llarg termini, ja que entenc que no es pot transmetre als ciutadans la idea de que en democràcia els partits polítics són irrellevants, per molt que aquests ara tinguin una certa “mala fama”. Però bueno,... això ja ens portaria a un altre debat...
Llavors, després de tot aquest rotllo, arriba el moment de fer la meva “aposta” a a porra. Haig d'avançar que fa quatre anys vaig escriure un rotllo semblant i que no la vaig encertar (de fet, crec recordar que ningú ho va fer). En termes generals, la meva impressió coincideix força amb la del Xavi, Crec que el PSC baixarà, que pujaran PP i CiU, es mantindran la PCPB i ICV-EUiA, i que ni ERC, ni l'AEB ni la PxC aconseguiran representació al consistori. El cas d'ERC és el més incert, ja que en les darreres municipals van obtenir un 5,6% dels vots, però a les darreres autonòmiques es van quedar en el 4,8%. Aquest és un cas en el que la intensitat de la participació podria beneficiar-los o perjudicar-los. També podrien rebre suport de persones que haurien votat a CiU a les darreres autonòmiques,.. però no se si tot plegat serà suficient per arribar al llindar del 5%.
Per tant, jo estimo que el resultat final podria ser:
PSC: 10
PCPB: 4
CiU: 3
PP: 2
ICV-EUiA: 2
ERC: 0
EAB:0
PxC: 0
Participació: 45%
Tanmateix, deixeu-me dir que tinc encara molts dubtes i que, potser, canvio la meva aposta en els propers dies.
Txus
Hola de nou!
Tot i que això sembli un monòleg, no em vull estar d'afegir un comentari sobre el debat electoral que vam organitzar la setmana passada, un altre sobre la campanya electoral y un darrer, en el que vull revisar la meva porra inicial i introduir alguns canvis.
Comencem, doncs, pel debat electoral.
Hi ha una prèvia sobre la que crec que cal insistir, atès algun comentari que hem rebut, tant per part de candidats que hi van participar com d'alguns dels ciutadans que hi van assistir. Aviam, l'Ateneu Abril és una organització ideológicament plural, en la que conflueixen persones amb diferents sensibilitats polítiques que van des de la indiferència i l'apatia fins el compromís més ferm. En el nostre projecte ens definim com a “laics i progressistes”, cosa que certament denota un cert univers ideològic, que ens situa en l'ampli espai de l'esquerra, en el que conflueixen diferents opcions i diferents simpaties partidistes. Ara be, al marge de les eventuals simpaties dels socis (que són del tot legítimes i respectables), l'Ateneu Abril és una organització plenament independent. Ens interessa la política, però això no vol dir que fem proselitisme de cap opció política concreta, ni molt menys d'un o un altre partit polític. Al contrari, el que volem és precisament construir un espai plural, en el que puguin confluir persones de diverses sensibilitats polítiques, i en el que es faciliti l'entesa i el diàleg. Més enllà de les etiquetes i els prejudicis, el que ens agradaria seria poder construir ponts de diàleg entre totes aquestes sensibilitats. Un diàleg obert i lliure, mitjançant el qual puguem intercanviar arguments des de el més absolut respecte per la diversitat. Entenem que només així podrem superar certs dogmatismes ideològics, fent compatible la llibertat individual i el compromís col·lectiu per la millora de la nostra societat. Aquesta és, si més no, la meva manera d'entendre una part de l'activitat de l'Ateneu Abril. És clar que l'Ateneu fa moltes més coses, centrant bona part de la seva activitat en els àmbits de l'educació i la dinamització cultural, que és el moll de l'os de tot plegat.
Llavors, amb aquesta intenció de promoure el debat i l'intercanvi, i des de les nostra aposta per millorar la qualitat democràtica, vam organitzar el debat electoral. Els objectius del debat eren més aviat simbòlics, ja que difícilment un debat d'aquest tipus farà canviar als assistents la seva opció de vot. Els ciutadans que s'acosten a aquesta mena d'iniciatives són els que tenen més interès per la política i acostumen a tenir les seves opcions ben clares. Potser, des del punt de vista substantiu, el debat pot servir per confirmar o per posar en dubte les seves prèvies simpaties. Ara be, des del punt de vista simbòlic, el debat te un significat molt rellevant: és un espai en el que els candidats poden defensar les seves propostes i el seu programa electoral, intercanviar arguments i idees i, sobre tot, és un espai que facilita que els ciutadans puguin formular preguntes als candidats. En democràcia, això te un valor extraordinari. A més, en un context en el que es parla del creixent allunyament dels ciutadans i la política, tenir la oportunitat d'assistir a un debat, en proximitat, és un bon exercici de pedagogia política.
Vagi, doncs, per avançat, el nostre agraïment i el nostre reconeixement a tots els candidats que van assistir. Només lamentem que fos tan complicat que l'ajuntament ens cedís l'espai en el que desitjàvem fer el debat. Fins una setmana abans del dia en el que el vam convocar no vam tenir l'autorització per poder-lo fer a la sala Salvador Allende de la Biblioteca municipal (un espai que vam sol·licitar a començaments de febrer). La raó de tal demora era que si es considerava que el debat era un acte electoral, llavors l'havia d'autoritzar la Junta Electoral de Zona. La nostra sensació va ser que, per alguna raó, l'ajuntament no desitjava que es fes aquest debat, ja que no ens va facilitar gens la seva organització. La conseqüència de tal demora va ser que gairebé no vam tenir temps de divulgar convenientment l'activitat. Vam posar cartells pràcticament dos dies abans de la seva celebració i no vam poder, com hauria estat el nostre desig, anunciar el debat al butlletí municipal, a la radio, o al diari “L'independent”. No obstant, la sala es va omplir i, fins i tot, hi va haver persones que van haver de seguir el debat de peu, ja que no hi havia prou cadires. Aquest és un primer indicador de que aquesta mena d'activitats generen interès. Hauríem de prendre nota i no descartar la realització de més debats temàtics en els propers anys.
La segona cosa que lamentem és la poca consideració que va tenir amb nosaltres la delegació local del Partit Popular, que no va anunciar que no assistirien al debat fins pocs minuts abans del seu inici, i ho van fer de forma indirecta. Com deia abans, respectem la pluralitat i mai posarem en dubte la legitimitat de les idees de cadascú, però entenem que els processos són importants i, en aquest cas, la seva actitud ens va semblar un exemple de mala educació. Si no volien venir, no els hauria costat res comunicar-ho als organitzadors.
Finalment, també lamentem l'absència de la candidata del PSC i actual alcaldessa de la ciutat. En aquest cas, som conscients que tenia un acte electoral aquella mateixa tarda, i és comprensible l'opció del partit d'estar representat pel segon espasa de la candidatura, però la paradoxa és que, en el conjunt dels debats electorals que hem organitzat a la ciutat (ara com Ateneu Abril, però fa uns anys com a Casal de Joves Obriu Pas), mai hem comptat amb la presència de l'alcaldable del PSC. És una pena. En general, sabem que, per estratègia electoral, els candidats que parteixen d'una posició d'avantatge acostumen a desestimar la participació en debats. És comprensible, ja que hi tenen més a perdre que a guanyar, però també pensem que, per l'altra banda, seria una excel·lent oportunitat per defensar la gestió feta i projectar la candidatura cap el futur. Qui millor per defensar el projecte de ciutat que la persona que aspira a dirigir-la durant els propers quatre anys?
Dit tot això, centrem-nos ara en el contingut del debat. En termes generals, personalment trobo que va ser força interessant. Malgrat que la nostra intenció era centrar-lo en els temes de cultura, associacionisme i participació, els candidats van preferir utilitzar el seu torn de paraula per entrar en altres qüestions. La tasca de la Sílvia Luque, moderadora del debat, va ser excel·lent, tant en el control del temps de cada paraula, com en la conducció del debat. Des d'aquí volem expressar-li el nostre agraïment i les nostres més sinceres felicitacions.
Els candidats van tenir un primer torn de paraula per tal d'exposar les línies mestres del programa electoral i un segon per presentar les seves propostes concretes en els àmbits de la cultura, l'associacionisme i la participació ciutadana. Després d'un petit torn per respondre al·lusions i aclarir dubtes, es va donar la paraula al públic que, primer per escrit i desprès a viva veu, van plantejar diferents preguntes als candidats (preguntes que, també s'ha de dir, no es referien únicament als temes plantejats, cosa que torna a posar de manifest l'interès de poder organitzar altres debats). L'acte va concloure amb un darrer torn de paraula als 6 candidats presents. Tot plegat, malgrat les dues hores llargues, es va fer curt.
Sobre el desenvolupament de les intervencions em va sorprendre dues coses. La primera, que dos dels candidats llegissin (total o parcialment) les seves intervencions. Van ser l'Antonio Baez, del PSC i en Pere Ramon, de CIU. Per una banda, això denota que se les van treballar prèviament, cosa que és una cosa que s'agraeix, però també resulta estrany que optessin per la lectura, ja que d'aquesta forma s'incrementa la distància amb l'auditori. En política es diu que tan important com el que es diu és la forma de fer-ho i, diguéssim, les intervencions llegides no ajuden a connectar amb la gent. En el punt contrari podríem situar el candidat d'ERC, Oriol Rovira, que es va mostrar molt comunicatiu i que, fins i tot, es va ajudar de dues fotografies per tal de provocar un efecte, un tant teatral, però força efectiu. Desconec si estava o no premeditat, però el fet d'aixecar-se de la cadira, per buscar les dues fotos gegants i recolzar-les en un dels laterals de la taula, va generar l'expectativa en l'auditori de saber què diantre devia ser el que es mostraria, cosa que va incrementar l'efecte de la sorpresa. Aquest va ser el punt “d'excentricitat” d'un acte que, també cal dir-ho, es va desenvolupar amb molt endreçada i respectuosa. Els candidats gairebé no es van interrompir, cosa que s'agraeix, ni van exhibir actituds hostils. Això és especialment important, ja que estem massa acostumats a que el debat polític sigui més un recull de desautoritzacions que no pas de contrast d'idees.
La segona cosa que em va sorprendre és que el partit de govern no fos objecte de la major part de les crítiques. Fins i tot en això va ser un debat atípic. És habitual que els partits en l'oposició juguin al “desgast” del partit de govern. Això no em sembla malament, ja que a ells els pertoca el “control” del govern, i a aquest darrer li correspon justificar les seves iniciatives davant els ciutadans. Ara be, en el debat els diferents candidats van optar per enviar arguments i crítiques a diferents bandes, cosa que va ser un bon exercici de pluralitat. Hi va haver cert “conflicte”, en el bon sentit de la paraula, en diferents espais de confrontació partidista, cosa que va permetre que cada un dels assistents treies les seves pròpies conclusions. En termes generals, doncs, un bon debat, i un bon nivell dels diferents candidats.
Ho deixo aquí que ja deveu estar cansats de llegir-me. Ara que si us avorriu molt,... sempre podeu continuar amb el següent post. Com deia al començament, voldria també parlar de la campanya electoral i, finalment, refer la meva aposta a la porra.
Sobre la campanya electoral dir, d'entrada, que encara no he assistit a cap miting i que em falta rebre a casa la propaganda electoral del PSC, de la PCPB i de l'EAB. Ara, sí que he rebut la de la Plataforma per Catalunya,... i us haig de reconèixer que m'he ben espantat. El seu discurs és perillosament demagògic i diabòlicament efectiu. Darrerament he anat a fer classe a diferents municipis de la zona metropolitana i he pogut comprovar lo molt que ha calat el discurs xenòfob entre les persones de classe treballadora. Un discurs que es basa en falsedats i prejudicis i que posa de manifest dues idees ben perverses. D'una banda, que la relació entre els ciutadans i l'Estat es basa en la lluita pel subsidi (cosa que denota paternalisme i dependència unidireccional) i, de l'altra, que no tots els humans tenim els mateixos drets i les mateixes responsabilitats col·lectives, cosa que és com defensar l'obsolescència de la Declaració Universal dels Drets Humans. Tot plegat, molt perillós i profundament anti-democràtic. Doncs bé, el cas és que em temo que la Plataforma per Catalunya podria tenir un molt bon resultat a la nostra ciutat, fins al punt que crec que fin i tot podrien obtenir representació al consistori. A les darreres eleccions autonòmiques van obtenir 430 vots, que representaven un 3,2% del total. Amb 200 vots més, entrarien a l'ajuntament, cosa que no és del tot inviable. El més al·lucinant és que, en un salt hiperbòlic, afirmen en la seva publicitat electoral que “no podem ser tolerants amb els intolerants”. Veure per creure!
Això em porta a parlar d'un element interessant de les campanyes electorals. Algú que havia llegit l'argumentació de la meva “porra” em deia que tendia a donar massa valor als efectes conjunturals, és a dir, a menystenir la lògica estrictament local. I és clar que la lògica local te importància, sobre tot si atenem que el segon partit més votat és una candidatura local, la PCPB, i que hi ha una altra candidatura, la EAB, plenament municipalista. Aquí rau, entre altres factors, la dificultat de saber cap a on aniran les preferències electorals dels barberencs. Ara be, els dos regidors que te el PP i els tres que podria obtenir el 22 de maig, no crec que es puguin explicar pel treball de la seva delegació local. Aquesta setmana, per exemple, hem sabut que es troben dividits internament, en un conflicte que ja els dura força anys. Amb la lògica de lo local, tampoc s'explicaria prou be que ERC estigui en el llindar entre obtenir o no obtenir representació, ja que, si és cert el que va anunciar el seu candidat al debat electoral, es tracta del partit que ha presentat més mocions en la darrera legislatura. O sigui que, comparant, veig en millor forma, més organitzats i més actius, els militants d'ERC que els del PP, però això no te perquè tenir una expressió directa en els resultats electorals. Un altre exemple és el de la Plataforma per Catalunya, que són capaços d'obtenir molts vots de persones que segurament ni tan sols saben qui és el candidat del partit a la ciutat.
Això, no obstant, no treu cap legitimitat als resultats. En democràcia, cada vot te el mateix valor i s'ha de respectar la pluralitat. El problema és que hi ha vots que són, estrictament, més democràtics que altres,... tot i que això ens portaria cap a un altre tema...
Hi ha una altra cosa que m'ha sobtat de la campanya electoral, que és l'enorme densitat de cartells per farola que es dona a la nostra ciutat. Certament, passejant per altres ciutats no veig que hi hagi tanta contaminació electoral. No se ben be com explicar-ho, això. Potser un element és que a Barberà es presenten més partits que a altres municipis (en total, 8). Un altre factor seria que hi hagués una disputa real per l'alcaldia, cosa que faria eventualment que els partits polítics s'esforcessin especialment per aconseguir la confiança de la gent,... però em sembla que aquesta no és la situació a la nostra ciutat, a on el PSC governa amb una àmplia majoria,... i, per altra banda, no està clar que hi hagi una correlació positiva entre inversió en cartells i nombre de votants. Al final, un cartell comunica ben poc, simplement una cara i un slògan. Això és molt poca cosa com per influenciar les opcions de vot dels ciutadans. En alguns casos, es justifica la inversió, sobre tot si vols donar a conèixer a un nou candidat. Aquest seria, per exemple, a la nostra ciutat, el cas del Juanjo Rodríguez, de la PCPB, el Jaime Fernàndez, del PP o el Jose Luis Rivera, d'ICV-EUiA. Ara be, quan al debat electoral que vam organitzar es va preguntar si els partits publicarien la seva despesa electoral, em va sorprendre que la justificació, per exemple, de la PCPB fos que havien fet la despesa que es podien permetre, al·ludint doncs a una qüestió de “força” més que no pas a un argument de caire estratègic. Al final, el que sembla és que la presència de propaganda al carrer obeeix, lamentablement, a un pols per veure qui té més capacitat de despesa, cosa que és poc edificant.
I ja que parlem de cartells electorals, deixeu-me dir que, en general, els he trobat poc atractius. Hi ha alguns més convencionals i altres més “innovadors” però, en general, crec que podríem fer un inventari crític de coses que podrien millorar-se. Per començar, l'elecció de les fotografies. Em resisto a pensar que un partit que es gastarà un dineral en reproduir un cartell no posi una mica més d'atenció en el seu contingut. Si t'has de gastar, posem pel cas, 10.000 euros en cartells, crec que no està de mes tenir una mica d'assessorament per part d'un especialista en comunicació gràfica. Una de les dimensions que sovint apareixen és la de la naturalitat versus artificialitat. A Barberà en tenim un bon exemple, si comparem els cartells del PSC i els de la PCPB. Crec que si el de la PCPB “peca” de “naturalitat”, amb una foto que sembla poc treballada, que te poc contrast, tant en la cara del candidat (que apareix massa blanca) com en relació entre la imatge i el fons (el vestit del Juanjo és massa clar, i no contrasta amb el fons blanc), en el cas de la foto de la candidata del PSC hi ha excés, al meu parer, d'artificialitat. Bàsicament perquè, que jo sàpiga, l'Anna no acostuma a anar mai tan maquillada ni vesteix habitualment foulards com el que es veu a la fotografia. La seva fotografia, tanmateix, és una de les que tenen millor qualitat, pel que fa a color i com al contrast (una altra de ben feta és la del candidat del PP, tot i que comet l'error, al meu parer, de mirar fixament a la càmera) A més, continuant amb el cartell del PSC, en ell es combinen diferents fonts, cosa que no aporta res al conjunt. Per exemple, la paraula “vota” i la paraula “l'alcaldessa” apareixen en una font diferent, potser massa informal (per cert, que del “vota” gairebé no es veu la “a”; no els costava res posar-ho un pel més a l'esquerra) i el canvi de color en el eslògan (buscant el joc entre el blanc i el vermell) genera “soroll” al cartell. Un exemple de bona maquetació el trobaríem en el cartell de l'EAB, amb una bona estructura dels espais (i amb una “novetat” interessant, ja que s'apel·la al vot col·lectiu i no pas a l'individual, utilitzant la paraula “votem”. No obstant, trobo poc encertat l'us del “contrapicat” en el cartell de grup, ja que denota inferioritat). Finalment, per apuntar una darrera cosa del cartell del PSC, destacar l'ús del logotip del partit, gairebé imperceptible, en el cantó superior dret. El fet d'optar per dissimular-ho crec que te l'efecte contrari: transmet a les persones desplaença de la candidata amb el partit que representa. Queda com si se'n avergonyissin de ser socialistes, cosa que, per a mi, és un greu error estratègic. De la resta, destacar l'elecció per part de la candidatura d'ICV-EUiA d'optar per un cartell “a tres”, cosa poc habitual, i en el que, més que somrients, els candidats apareixen amb un semblant seriós. I que quan vaig veure la foto del Pere Ramon, de CIU, vaig pensar “mmm... algo falla”. Sabeu a què em refereixo?
Bueno, finalment, la porra.
Ja sabem que això és un exercici purament especulatiu, i que serveix, bàsicament, per forçar-nos a justificar l'aposta en clau política. El fet que nomès tinguem la meva opinió i la del Xavi no se com interpretar-ho,... Potser ningú ens llegeix, potser ningú s'anima....
Al final, ens repartirem el premi entre els dos, tant si l'encertem com si no.
Per res raons que he estat apuntant anteriorment, la meva previsió revisada és aquesta:
El PSC baixarà en nombre de vots i en regidors. Això seria l'esperable, comptant amb l'efecte conjuntural, que diu que baixarà gairebé arreu, recollint part del desgast produït per la crisi social i econòmica en la que estem ficats. Tanmateix, com que crec que te una base prou solida a la ciutat, pronostico que trauran 9 regidors. La PCPB podria pujar lleugerament en nombre de votants, però crec que no arribaran a obtenir el cinquè regidor. Estimo, per tant, que repetiran els 4. En el seu cas, s'haurà de veure si el Juanjo com a candidat manté el vot que havia recollit en Gallardo i si genera noves simpaties en altres electors. El tercer partit en nombre de vots crec que serà el PP, a poc espai de CIU i ICV-EUiA. A tots tres partits els dono 2 regidors. El Estimo que ni el PP ni CIU, tot i que obtindran més vots que a les darreres eleccions municipals, aconseguiran el tercer regidor. Tots dos es beneficiaran d'elements “externs”: CIU de l'excel·lent resultat que va recollir a Barberà a les darreres eleccions autonòmiques i el PP del creixement global del PP que s'espera en aquestes eleccions. Les raons d'una cosa i l'altre, me les guardo per a una conversa de cafè (que avui ja m'he enrotllat prou!). Finalment, crec que ERC i la PxC superaran per poc el límit del 5% i obtindran, cadascun, un regidor a l'ajuntament. En el cas de l'EAB, és segur que incrementaran el nombre de vots, però estimo que no arribaran als 600, que és el límit que calculo que caldrà superar per tal d'obtenir representació al consistori.
Per tant, i en resum:
PSC: 9
PCPB: 4
PP: 2
CiU: 2
ICV-EUiA: 2
ERC: 1
PxC: 1
En aquest escenari, no cal dir que les opcions de govern poden ser múltiples, tot i que el més probable, crec, seria que el PSC optés per governar en minoria. Però, això, clar, ja és entrar en el terreny de la política ficció!
La participació, malauradament, crec que serà baixa. A les darreres municipals va ser del 47%. Calculo que en aquestes, tanmateix, pujarà lleugerament.
Salut!
Primer de tot felicitar als/les promotors/es de la juguesca virtual, perquè crec que és una de les coses, a part de l'interesantíssim debat que jo malauradament aquest any no he pogut assistir, més interessants i enriquidores que es fan de cara a afrontar unes eleccions tant apassionants com són els comissis municipals del nostre poble. I m'agradaria remarcar això d'apassionants, ja que com bé a comentat el company Txus, el nostre municipi no se si te el record, però gaudeix d'una riquesa democràtica en quan a nombre de partits es refereix extraordinaria. Tot seguit m'agradaria fer una petita reflexió d'alguns aspectes tractats anteriorment aquí com la campanya electoral, perspectives de vot, etc.
Començaré per la campanya electoral que omple les carrers del nostre municipi ja fa uns quants dies. Com molt bé s'ha posat de manifest en el comentari del company Txus, la quantitat i qualitat dels cartells electorals que es poden veure aquest dies pels fanals és molt diversa, tot i que jo no sóc un expert en imatge corporativa, ni en comunicació gràfica. Per començar, i triant un ordre creixent en nombre de vots (municipals 2007), parlaré del cartell d' ERC. ERC no es desmarca de la resta dels seus companys de partit, ni en el format, foto en primer pla del candidat, ni en els colors corporatius, ni en els seus eslògans de campanya. Per tant crec que, sota el meu punt de vista, la seva campanya electoral manifesta una solida imatge de partit (homogènia), però sense un eslògan diferencial de caire municipalista (personalitzat). Seguint pel grup CiU (Txus, jo encara no se a que et refereixes amb aquest "mmm"), denoto en la seva imatge un continuisme arrelat respecte cartells anteriors. Es podria donar el cas que es volgués transmetre una imatge de continuïtat, com si fossin els mateixos, com si no canvies res respecte anys anteriors, però per altre banda noto un certa estanquitat. I cal remarcar que aquesta filosofia no apareix en altres cartells de CiU d'altres ciutats com Barcelona, per exemple. EUA-ICV, aquest si que m'ha sorprès. Per començar parlaré del format. Això de que estiguin els tres candidats en un mateix cartell té coses bones i coses dolentes. Les bones és que es fuig del clàssic cartell on només apareix el cap de llista amb el somriure d'orella a orella i es dona a conèixer a altres membres de la llista (encara que només siguin els tres primers...no se si serà perquè només aspiren a treure com a màxim tres representants...). Coses no tant bones; pel meu gust els candidats mantenen un posat massa seriosos, i en detriment a la part positiva de que apareguin els tres candidats en el mateix cartell, és que la imatge resulta un pel carregada. Sembla que no s'ha demanat massa assesorament en aquest sentit, i si la intenció era donar una imatge casolana i propera, ha estat encertat. PP, crec que no cal dir gaire cosa més sobre el cartell dels populars del nostre poble. Només fer referència, un cop més, al posat seriós i conservador del candidat que lliga perfectament amb l'imatge del partit, per tant des de aquest punt de vista crec que està molt acord amb el missatge que es vol donar. PCPB, crec que a aquest cartell li falta contrast (massa llum), i cal dir que sembla clarament la típica foto de carnet (mireu bé les proporcions del cartell i la cara del candidat). Per altre banda trobo molt encertat posar el nom del candidat al cartell, ja que denota un sentit més de proximitat. PSC, m'agrada la composició de colors, encara que pot semblar una mica recaragolat, ja que tant de color càlid-vermellós pot acabar endolcint massa la imatge. En general crec que es la imatge més ben cuidada (cuidada no vol dir més estudiada, ja que com bé s'ha dit abans, cada partit pot tenir la seva estratègia a l'hora de donar a conèixer la seva idosincràsia a través d'una imatge) amb diferència. Si que cal analitzar el per què el PSC ha optat per col·locar el seu logotip tant petit a la part superior del seu cartell, però crec que tot el que no sigui preguntar al cap de campanya del PSC-Barberà és caure en un seguit de especulacions innecessàries.
Pel que fa al joc de poder relacionat amb qui posa més cartells per la ciutat, crec que es banalitzar la campanya dels diversos partits que conformen el teixit democràtic de la ciutat. Per tant, sota el meu criteri, la col·locació de cartells i el nombre d'aquest, únicament recau en una simple estratègia de campanya, sense anar més enllà.
Passant al anàlisi purament numèric dels possibles resultats. La meva juguesca (ja que "porra", en fi...) és la següent:
-PSC: 10
-PCPB: 4
-PP: 3
-CIU:2
-ICV-EUiA:2
-ERC: -
-EAB: -
-PXC: -
-C's: -
Per intentar argumentar una mica aquest números, intentaré fer unes petites reflexions. Per començar no estaria malament dir que les eleccions municipals en ciutats amb un nombre d'habitants no superiors a 150.000 habitants (per posar un llindar), les sinergies autonomicistes, generalistes, etc. no afecten en tanta mesura com en les grans ciutats (>150.000 hab.), ja que els candidats dels diferents partits es relacionen més a una persona física, que a unes sigles polítiques, ja que aquest normalment són persones del carrer que no van amb escorta, ni cotxe oficial a tot arreu, etc. I d'altre banda les formacions polítiques de caire municipalista queden una mica al marge de les decisions dels partits amb noms propis arreu del país, fet que pot distorsiona l'anàlisi. Per tant crec que és un punt molt important de cara a l'anàlisi polític en l'entorn en el que ens estem movent. No obstant, la situació econòmic-social actual, etc. pot afectar en certa manera els resultats, denotant un deteriorament de certs partits com el PSC en nombre de vots i com a conseqüència en nombre de regidors. Pel que fa a la PCPB, crec que pot esdevenir un petit salt en nombre de vots però crec que no manifestarà un canvi en el nombre de regidors actuals. Pel que fa al PP, com a la resta de l'estat creixerà en nombre de vots i en el cas municipal acabarà obtenint un tercer regidor. Igualment CiU també pot tenir un flux de votants nacionalistes ( com es va veure en les passades eleccions autonòmiques), sobretot des de ERC, que nodreixin el nombre de vots i com a conseqüència vegin incrementat els seus regidors de un a dos. Pel que fa a la formació ICV-EUA, no veig un canvi dràstic en nombre de vots, poden aquest baixar, però mantenint-se en nombre de regidors. Pel que fa a les altres formacions polítiques, crec que no obtindran representació, encara que poden créixer en nombre de vots tant PXC com C's, però essent aquest insuficients per obtenir cap representació.
La participació aproximadament serà d'un 45%, baixant dos punts de les eleccions municipals anterios, fruit del descontentament general de la joventut principalment i d'altres sectors de la societat.
Salut!
La meva juguesca és la següent:
-PSC: 11
-PCPB: 4
-PP: 2
-CIU:2
-ICV-EUiA:2
-ERC: -
-EAB: -
-PXC: -
-C's: -
Moltes gràcies Jordi i Miquel per les vostres aportacions. Al final, entre els que hi participem podriem organitzar un sopar per comentar els resultats i veure qui s'ha acostat més, ok? Ja proposarem un dia.
D'altra banda, Jordi, apuntar que Ciutadans (C's) no es presenta al nostre municipi.
Aviam si hi ha més gent que s'anima a dir la seva...
-PSC: 8
-PCPB: 5
-PP: 3
-CIU:3
-ICV-EUiA:1
-ERC: 1
-EAB: -
-PXC: -
Es veu que, durant uns dies, hem tingut problemes amb el servidor del blog. Hi va haver un post que es va enviar però que no es va arribar a publicar. Tot seguit us adjunto el seu contingut:
-------------
Mmmm... interessants anàlisis!
Jo crec que els nous barris han aportat molta població amb perfil diferent a la població. S'ha rejovenit el municipi i ha augmentat la classe mitja-amb estudis universitaris i amb fills que provenen de BCN. Això pot fer caure el pes de la gent gran potencialment votant del PSC. Tot i això, com s'ha dit la seva participació serà baixa, per desencantament amb la partitocràcia, poc sentiment de vinculació amb la ciutat (la majoria treballaria a BCN), a més que potser encara no coneixen gaire la política municipal...
Crec que aquest pot ser un punt cabdal per entendre el que passarà, però no se fins a quin punt... En tot cas seré més agosarat i proposo un canvi tal que:
PSC: 7-9
PCPB: 4-5
CiU: 2-4 (aquí es on més incertesa tinc...)
PP: 2-3
ICV-EUiA: 3
ERC: 1
EAB:0
PxC: 0
Perqué no quedi que faig trampes fent cotilles la meva previsió :P, Em quedo amb aquesta previsió:
PSC: 8
PCPB: 4
CiU: 3
PP: 2
ICV-EUiA: 3
ERC: 1
EAB:0
PxC: 0
Salut!
Raúl.
Primer, felicitar als/les promotors/es d'questa porra i animar-nos a participar-hi.
Aquesta és la meva aposta:
PSC: 9
PCPB: 5
CiU: 3
PP: 1 (veig que entre ells s'estan fent contracampanya, hi ha un sector força enfadat per la imposició d'aquest candidat descunegut...)
ICV-EUiA: 3
ERC: 0
EAB:0
PxC: 0
Bon dia,
Hi ha poques opinions a la porra, i desprès de llegir-les em surgeixen diferents preguntes:
- Ningú parla de la invasió de cartells que ha viscut la nostra ciutat? de que no deixin a les entitats posar cartells per donar a coneixer les seves activitats al·legant que és inútil gastar paper i que cal potenciar l'ús de noves tecnologies per fer difusió.... i en canvi visquem durant 3 setmanes amb cartells i cartells polítics, que passa, que ells no saben de tecnologia?
- Em sembla que posar-se a parlar de contrastos de les fotografies, quan els polítics tenen en el seu poder les nostres vides, és una mica superficial, tenint en compte que els seus programes electorals ens haurien de donar més per debatre que la qualitat de les fotos o les seves actuacions.
PD= Aquell que ha viscut la vida politica del poble sense estar a cap partit, tot i que te un interés polítc no partidista, sap perfectament el que porta fent i no fent el PSC i per què ho ha fet.
Baixem a la terra i deixem-nos d'ósties!
M'agradaria comentar al moderador/a d'aquesta pàgina, que si us plau borreu els missatges anònims que s'escriuen, ja que si l'autor no es mulla amb el seu nom, crec que no s'hauria de permetre que el seu missatge formes part d'aquest blog.
Salut!
Jo agraeixo la participació de tothom, i encara l'agrairia més si els posts no fossin anònims. Ara be, no crec que s'hagi de censurar l'anonimat, si s'utilitza d'una manera responsable. En una famosa vinyeta gràfica es veien dos gossos davant d'un ordinador i un li deia a l'altre: "A internet, ningú sap que ets un gos". Per tant, aquí el que valen són els arguments i no importa gaire qui sigui qui els defensi. Cadascú pot tenir les raons que vulgui per romandre en l'anonimat. Ara be, com deia, se n'ha de fer un us responsable. Per exemple, si s'utilitza per insultar o per desautoritzar,... malament rai. En aquests casos, sí que veuria be que es censurés.
D'altra banda, si finalment fem un sopar amb la gent que ha particpat a la "porra" per fer una valoració dels resultats, evidentment, als anònims no sabrem com convocar-los (i no els podrem donar el premi en el cas que l'encertin!) :p
Bueno, parlant del darrer post anònim, dir que la nostra idea no és banalitzar, al contrari, ens prenem la política molt seriossament. Ara be, no se si aquest és un bon espai per reproduir els debats partidistes que es donen al carrer. No crec que s'hagi de fer servir el blog per fer campanya o proselitisme de cap opció política concreta, sinó més aviat per analitzar de la forma més objectiva possible el context electoral i intentar estimar per a on poden anar els ressultats (més enllà de les nostres preferències personals que, obviament, cada un pot tenir les seves).
Sobre la sobresaturació de cartells, jo personalment hi estic d'acord, i deia en un post que, lamentablement, crec que és més un pols per veure qui té més capacitat de gastar-se diners en propaganda que no pas una estratègia per donar a conèixer el lema o la cara del candidat.
Salut!
PD: Per cert, ja ens agradaria que hi haguèssin més posts! Aviam si la cosa s'anima en aquests darrers dies de campanya!
I compte, la nosta idea és oferir un espai permanent de debat. Haurem de veure, un cop finalitzada la campanya electoral, com s'acaba organitzant, si fent xerrades cada mes, si a partir d'un forum a internet...
Anònim et felicito per el teu comentari, la meva porra es la següent:
PSC: 8
PCPB: 4
CiU: 4
PP: 2
ICV-EUiA: 2
ERC: 1
EAB:0
PxC: 0
A veure si la gent s'anima, que es molt interessant!!!
Victor
Per desgràcia serà:
-PCPB: 7
-PSC: 6
-CIU: 3
-PP: 2
-ICV-EUiA: 2
-ERC: 1
-EAB: 0
Lo important: #spanishrevolution :D
Imanol,
Gràcies pel teu post. Ara be,... la idea és que això sigui una "porra argumentada" i, en el teu cas, crec que seria molt interessant escoltar les raons per les que creus que es donaria aquest resultat, que és força diferent dels que s'han expressat fins ara.
El mateix dic per la resta que fa el seu pronostic però no l'argumenta. És clar que no teniu cap obligació de fer-ho,.. però lo interessant seria compartir arguments i opinions, no creieu?
Txus
M'agradaria que el #spanishrevolution i #democraciarealya ens fes pensar una mica.
-ICV-EUiA:7
-PCPB: 4
-PSC: 4
-ERC:2
-EAB:2
-CIU:1
-PP:1
-PXC:0
Luis,
Igual que li deia a l'Imanol, l’agrairíem que ens expliquessis per quines raons creus que es donarà aquest resultat.
Sobre l’impacte del moviment “Democracia Real Ya” en els resultats electorals, jo crec que serà limitat. Podem debatre sobre els orígens, l’oportunitat i la legitimitat de les protestes. Sobre això crec que fàcilment ens posarem d’acord. La meva lectura és que es tracta d’una expressió contundent d’insatisfacció i indignació pel retrocés en la qualitat de l’Estat de Benestar (es reclamen drets com, per exemple, el d’habitatge, educació, sanitat...) i també en relació al segrest de la política pels interessos econòmics. En aquest sentit, es critica la corrupció política i l’actual sistema de partits, es desconfia dels polítics “convencionals, i es reclamen millors espais de participació i representació política , així com un més gran control democràtic del poder i les institucions públiques.
Ara be, impacte electoral, ... crec que no en tindrà gaire. De fet, el fet que tant els partits d’esquerra, com IU, com els de dreta, com el PP estiguin fent números de com això eventualment els podria beneficiar ja és prou simptomàtic de que tothom va molt perdut.
Sota el meu parer, es poden donar tres tipus d’efectes. El primer, que els “indignats” no vagin a votar o votin massivament en blanc, cosa que acabaria afavorint els partits polítics més grans (el PSOE i el PP). El segon, que una part dels indignats mostrin el seu suport electoral a IU. Crec que aquest efecte serà limitat, ja que molts d’aquests ja són votants d’IU i els que no ho eren, el més probable es que votin (si és que ho fan) a candidatures minoritàries que generen certa simpatia (com ara, els escons en blanc, els partits de tradició anarquista, els “de baix a dalt”, etc). El tercer, que la indignació i la voluntat de canvi reforci el resultat electoral del PP, identificant la crisi amb la gestió del govern de Zapatero. Aquest és el joc que està fent el PP amb les seves darreres declaracions. Aquí ens sembla un efecte poc probable, però en el conjunt de les Espanyes i en aquelles poblacions on hi ha, de facto, un sistema bipartidista, els podria beneficiar.
Si els grans partits veuen que aquesta revolta no els beneficia, el més probable és que intentin banalitzar-la, que creïn cortines de fum, que especulin amb conxorxes, que desautoritzin al seus liders,.. No seria la primera vegada que passa. Ara be, com deia una frase atribuïda a Gandhi que circula darrerament per la xarxa: "Primero te ignoran, después se ríen de ti, luego te atacan, entonces ganas."
Un altre debat, en el que també podríem entrar, és veure com aquest moviment reactiu (de protesta) es canalitza en el suport concret de mesures de canvi social i insitucional. Veure com es passa, per tant, de la protesta a la mobilització constructiva. De moment, el que està passant ja te un gran valor: està servint per conscienciar a cada vegada més gent, a definir l’agenda dels mitjans de comunicació, a donar un toc d’alerta a les institucions, a generar experiències vitals significatives a tots els que s’han manifestat, a crear identitat col•lectiva de gent que estava molt dispersa i se sentia sola en la seva actitud indignada, etc. Les coses, definitivament, no tornaran a ser com abans. El repte és saber com seran.
Més opinions?
Txus
IU, única alternativa d'esquerres?
Jo he dit això? Vaja, no era la meva intenció. Només el posava com a exemple. És clar que hi ha molts partits d'esquerra. De fet, l'esquerra és molt plural.
Esmentava, entre els possibles efectes de la protesta dels indignats, que un beneficiari podría ser IU, ja que un dels seus missatges aboga per no votar ni al PSOE ni al PP. Ara be, també deia que em sembla poc probable que això pasi.
Txus
1º parte
Hola contertulios, us deixo un parell de propostas, la primera la optimista y la segona la realista:
Optimista:
Psc-8
Pcpb-6
Icv-eua-4
Ciu-2
PP-2
Eab-1
Erc-0
Pxc-0
Realista:
Psc-9
Pcpb-4
PP-3
Icv-eua-2
Ciu-2
Eab-0
Erc-0
Pxc-0
Por orden empezaré a comentar los posibles resultados.
Psc: creo que será víctima de akello en k ellos y demás partidos mayoritarios suelen ser beneficiados, que es el tanto por ciento de abstencion (gente k no vota y gente k vota en blanco o nulo), digo k seran víctimas porke creo k este año la participacion claramente augmentara dado la situacion k tenemos de crisis, paro, y descontento general kon el sistema. Podemos analizar k el psc desde 1999 se ha mantenido en unos 4800 y 4900 votos hasta el 2007 sin embargo los concejales han variado de 11 cuando han tenido 4800 votos y una baja participacion en las elecciones y 9 concejales cuando sin embargo han tenido mas votos 4965, y mayor participacion. Creo k el psc este año seguirá con sus mismos votantes incluso un poko a la baja por el tema del descontento, paro etc, y con el posible augmento de participacion conseguiran menos concejales.
PCPB: por otro lado los socialistas moskeados con el psc de Barberá osea el PCPB, creo k podrán conseguir algun k otro voto mas k en las anteriores elecciones, k podrian venir directamente de el psc, es decir akellos votantes socialistas de toda la vida pero k estan moskeadillos por komo se esta gobernando desde la falsa izkierda socialista k no para de renovar aceras y parkes ya reformados y no es capaz de tener un ambulatorio nuevo las 24h del dia con nuevos trabajadores, por poner un par de ejemplos, k hay muchos!
ICV-EUA: Los verdes y los comunistas, puede ser k kon la nueva aparición de Pepe en las elecciones puedan recuperar las desastrosas perdidas de votos k tuvieron en las ultimas elecciones k pasaron de 1722 votos en 2003 a 994 votos en 2007 claramente por la malísima gestión de este partido estando en el ayuntaminto, principalmente por su dirigente Celestino un hombre k se acomodó a su puesto en el ayuntamiento y a su sueldo, y llego a tomar decisiones contrarias totalmente a las ideas de un partido como IcV-Eua, solo por tener contento al psc y seguir xupando del bote. Pues eso parece k korren aires nuevos en este partido a unke no creo k lleguen a los 1722 votos del 2003 apuesto entre 1300 y 1400 votos.
2ª parte
PP: La representación facha de Barberá es probable k augmente en votos de akellos ciudadanos k kaen en la trampa del primer argumento del pp k es primero los españoles y si sobra algo pa los immigrantes pero mientras k paguen impuestos como todos, es fácil k en la situación de crisis y paro algunos ciudadanos no muy bien informados kaigan en esa trampa y los voten. Apuesta:1500 votos
Ciu: un partido nacionalista y de derechas en Barberá nunca ha sido muy representativo, aunke esta vez dado el gran porcentaje de votos en las elecciones autonómicas, podria ser k algunos repitieran ese voto hacia el cambio a la derecha, de todas maneras kreo k es el partido mas difícil de pronosticar, a si k mi apuesta es entre 1200 y 1500 2 o 3 concejales
Erc: Creo k es un partido k esta a punto de undirse, su mala gestón en el tripartit y sus diferentes variantes dentro de el partido hacen k sus votantes no sepan a kien votan y probablemente no les voten. Mi estimación es de 300 votos 0 concejales.
EAB: Creo k es un partido k augmentara klaramente en votos provenientes primero de nuevos votantes jovenes, votos de Erc y algunos de ICV-EUA incluso PCPB, apuesto a k este partido es el k más augmenterá en porcentaje a su último resultado de 2007 aunke no se si llegará al mínimo para conseguir un concejal. Estimo unos 500 o 600 votos.
PxC: Un partido fascista en Barberá solo representa a ignorantes, como hay unos cuantos en Barberá es fácil k al igual k el PP saken votos de gente k en situación de crisis lo primero k hace es fijarse en ke hacen los demás sobretodo si tienen otro color de piel.
Por último pido perdon por las faltas y por no fomentar el catalá pero mi lengua materna es el castellano y tardaría el triple en escribir esto, tambien pido respeto akellos k eskriben desde el anonimato ya k la opinion y argumentacion es totalmente valida y enrikecedora para todos los k las vamos a leer, y prefiero leer una argumentación anónima k no leerla. Es más voy a crear incertidumbre mi nombre empieza por ... ah!
perdon la primera era tan optimista k he puesto dos concejales de más, jejej..
Optimista:
Psc-8
Pcpb-5
Icv-eua-4
Ciu-2
PP-1
Eab-1
Erc-0
Pxc-0
Sí, y en la "realista" te falta uno...
Txus
El comentario anterior es en tono jocoso, eh? ... Gracias, anónimo, por tu participación!
:p
Txus
en muchos comentarios se presenta a Juanjo y Pepe Rivera como "novedades", pero la verdad es que las personas que seguimos la política en Barberà sabemos que eso no es así. Juanjo es una clara visible de la PCPB desde hace mucho tiempo, y regidor, y sobre Pepe, la verdad que aire nuevo... que quereis que os diga... cuando estuvo de la mano de Celestino (y como cargo de confianza a más de 40 mil euros al año) en los peores años de euia y el pcc en Barberà, siendo parte de la política que en el pueblo ha hecho estragos... no sé... mi apuesta es que las cosas van a cambiar un poco, el psc perderá la mayoría, la pcpb se quedará igual más o menos, subirán un poquito ciu y pp, pero no mucho, erc y euia bajarán y eab subirá. entre estos tres partidos tengo mis dudas, porqué creo que son los que más variaciones van a tener, unos porqué no tengo claro que vayan a movilizar, sobre todo erc y no tan mal le irá a euia que tiene una masa fiel que no los va abandonar hagan lo que hagan. y eab, sinceramente creo que va a movilizar a gente "nueva" y a entrar, y eso también será muy bueno. y digo "nueva" porqué creo que va obtener más votos de personas con un sentimiento de izquierdas más que provenientes de sectores cercanos a euia y erc. y lo digo porqué han hecho una campaña no pensando en otros sino centrándose en sus propuestas y hacerse conocer y eso tendrá sus frutos. Y, eso sí, espero que les vaya bien a estos tres partidos y unos aguanten en el consistorio y el otro entre con fuerza. y no hago porras porqué no me gusta hacer cálculos si no expresar lo que siento, lo que creo y lo que deseo.
PORRA FIDEL 1/3 (això d'argumentar es veu que ocupa massa)
Començo pel més curt, que és l’estimació de participació i la proposta de resultats. En els dos posts següents faig l’argumentació.
Així, els resultats quedarien:
PSC: 9
PCPB: 3
PP: 3
CIU: 3
ICV-EUiA: 3
ERC: 0
EAB: 0
PXC: 0
Aplicant una estimació de forquilla, la proposta és:
PSC: 8-10
PCPB: 3-4
PP: 3-4
CIU: 2-3
ICV-EUiA: 2-3
ERC: 0
EAB: 0
PXC: 0
A nivell personal, cap d'elles m'agrada. Però és el que m'ha sorit amb l'avaluació que he fet.
Comencem per la participació:
- No existeix molta crispació local: + abstenció.
- Farà bon dia: + abstenció (però com la de sempre.
- Existeix crispació generalitzada. Pot donar la sensació de poca utilitat: + abstenció, però també pot impulsar la voluntat de canvi: + participació
- Hi ha certs sectors mobilitzats, per la voluntat de canvi: + participació.
- Hi ha canvis en algunes formacions que poden recuperar el vot perdut: + participació.
- Influència generalitzada de la tendència general. Fins al moment, l’evolució de la participació ha estat similar entre les autonòmiques i les locals. Segons això, si a les últimes autonòmiques la participació va pujar (per la sensació de canvi), en aquestes també, tot i que la possibilitat de canvi és menor, pel que pujaria menys. + participació.
Així, si el 2007 hi havia a Barberà 29.000 habitants dels que 10.909 van votar (un 47,5%), al 2011 hi ha uns 32.000 habitants, que amb una lleuger increment de la participació (del 52%) pot resultar en 12.700 votants. Això significa que votarien unes 1.831 persones més, de les que 1.035 serien recuperades de l’abstenció anterior i unes 796 dels nous empadronaments que han fet augmentar el cens (que resulten d’aplicar el 52% de participació als 1.530 nous censats).
Ara a per l’anàlisi per candidatura. Espero que ningú s’enfadi pels anàlisi de cada partit, la seva realitat, activitat i la possible lectura que en faig. He intentat no fer judicis de valor, però ja se sap que...
PORRA FIDEL 2/3 (això d'argumentar es veu que ocupa massa)
PSC: perdia votants de les anteriors eleccions. Són molts anys i patiran desgast. P ha fet una forta campanya però es presenta amb una proposta de programa i equip de continuïtat. L’increment de la participació no anirà cap a ells, ja que és gent que pot votar per castigar i a ells, L’influirà molt la llosa de Zapatero, el Tripartit, i les últimes baixades electorals. Es pot veure compensat per un possible retorn d’alguns votants de la PCPB que ho eren pel Gallardo. Poden perdre 860 vots (18%). Dels 1.035 recuperats de l’abstenció, a través del missatge del vot útil i que ve la dreta, rebran només el 5% (52), però no recuperarien més pq són desencantats que ja no els van votar en les anteriors. Dels nous veïns, al ser un partit dels grans, genera una fàcil referència per oferir el vot, però també patiran el càstig. Dels 796 nous veïns rebrien el 20% (160).
PCPB: es presenta per primera vegada amb un candidat “plenament independent”, pot patir cert desgast per la manca del líder carismàtic creador de la formació, per la baixada de la seva presència durant la última legislatura, per la desaparició dels elements que la van fer néixer, el Robles i la TYCSA, i per una certa coincidència amb l’equip de govern, que els ha restat la capacitat d’oposició crítica que tants vots els va donar. Ha fet una forta campanya, que també es pot veure beneficiat per ser un partit independent, el que amortiguarà la seva baixada. Perdria 360 vots (18%). Agafarien vots dels desencantats del PSC que al buscar una alternativa podrien representar 100 vots. Dels 1.035 recuperats de l’abstenció, agafen el 5% (52) i no més, ja que ells sempre han representat l’alternativa per als abstencionistes i els votants de càstig, per tant no poden sumar gaire de la recuperació dels abstencionistes. Dels 796 nous veïns agafen el 2% (16), ja que un partit local no es coneix pels nous veïns, només el votarien els que no volen votar als partits habituals.
PP: la tendència general és a pujar, com a càstig al govern de Zapatero que és el mateix partit que governa Barberà, pel canvi simplement. A Barberà no té vida aquest partit. També presenta un nou candidat que no coneix ningú i que no ha fet res per donar-se a conèixer. Existeix una certa crispació interna dins del partit local. Agafarien vots dels antics votants als PSC (150) i la PCPB (100). Dels 1.035 recuperats de l’abstenció, agafen el 25% (259), al significar el vot de càstig. Dels 796 nous veïns agafen el 28% (223), per la tendència general (aquests poden ser els que van fer pujar al PP en les autonòmiques un 46% a Barberà).
CIU: surt com un partit d’alternativa, impulsat per la recent victòria al parlament. Un partit que esgrimeix la bandera de la gestió, molt de moda per sortir de la crisi. Ara, pot tenir un retrocés per les retallades que està fent. A Barberà no és un partit amb molta vida. Agafarien antics votants al PSC 160, a ERC 100 i PCPB (100). Dels 1.035 recuperats de l’abstenció, agafen el 30% (310), ja que es presenten com a alternativa al govern d’esquerres, i Convergència sempre ha tirat d’això. Dels 796 nous veïns agafen el 30% (239), per la tendència general (aquests poden ser els que van fer pujar CIU en les autonòmiques un 66% a Barberà).
PORRA FIDEL 3/3 (això d'argumentar es veu que ocupa massa)
ICV-EUiA: a nivell nacional es manté. Té un element diferenciador. A les últimes municipals va perdre un 40% dels seus vots, per una acció de càstig del seu electoral al pacte amb PSC personalitzat amb el seu candidat. Ara han canviat de candidat i van trencar el pacte fa un parell d’anys, amb el que potser recuperen cert electorat, tot i que la seva poca activitat visible pot amortiguar aquesta tendència. Un indicador que pot reforçar aquesta lectura és que a les autonòmiques van mantenir el mateix nombre de vots que a les anteriors (que van ser un any abans de l’adebacle de les municipals). Han canviat el candidat i l’estratègia electoral. L’actual crisi i la participació activa dels seus dirigents nacionals i sobretot locals en activitats per un canvi d’esquerres, pot recuperar votants històrics i també algun del PSC (100) i la PCPB (30). Dels 1.035 recuperats de l’abstenció, agafen el 20% (208), ja que van ser el partit que més vots va enviar a l’abstenció, més de 700 vots (un 42%), per tant és lògic que en cas de recuperar siguin dels que més recuperin. Dels 796 nous veïns agafen el 8% (64), com la tendència nacional.
ERC: la influència nacional els farà baixar, però a nivell local, el candidat té molta força i bona fama. El seu electorat coincideix amb el de CIU, pel que és possible que baixi en vots. 120 vots (20%). Dels 1.035 recuperats de l’abstenció, agafen el 3% (31), ja que l’alternativa la representa CIU. Dels 796 nous veïns agafen el 5% (40), com la tendència nacional.
EAB: és un partit molt petit i concorre per segona vegada. Molt vinculat a un col•lectiu concret i amb molt poca experiència i suport extern. El punt a favor, és que les candidatures populars (CUP) estan agafant força a través de la incorporació d’abstencionistes “radicals” que no confiaven en els partits grans. És per això que pot incrementar vots però no li restarà als altres partits. Per altra banda, el desencís generalitzat pels partits històrics, pot fer que algun votant d’esquerres els vegi com a una alternativa: 15 vots. També ha fet un esforç l’últim any per activar la seva activitat i incorporar gent a l’acció del partit. Dels 1.035 recuperats de l’abstenció, agafen el 5% (52) ja que ells ja van representar la voluntat de l’abstencionista actiu com a alternativa en les anteriors municipals pel que pocs més recuperaran. Dels 796 nous veïns agafen el 1% (16), ja que un partit local no es coneix pels nous veïns, i del tipus de candidatura que és, només el votarien els que no volen votar als partits habituals i són alter.
PXC: Irrupció de la PXC: per si sola i amb la tendència general al alça d’aquest discurs, pot treure els mateixos o una mica més de vots que a les autonòmiques. Pot treure vots al PSC (50) i la PCPB (50). Dels 1.035 recuperats de l’abstenció, agafen el 7% (72). Dels 796 nous veïns agafen el 6% (48).
En quant al vot nou del col·lectiu immigrant, no faig cap estimació pq no tinc ni idea de quantes persones són ni quina tendència pot tenir.
No sabia que EUiA tenia un fòrum serà interessant seguir-vos
Hola Joan,
Aquest fòrum l'ha organitzat l'Ateneu Abril, que és una organització independent, vinculada a les idees que es recullen al seu ideari, i sense vincles orgànics amb cap partit polític. Els socis de l'Ateneu, a titol personal, així com les persones que participen en aquest foro, siguin o no socis de l'Ateneu, poden tenir les simpaties o les vinculacions que vulguin. Si llegueixes alguns posts més amunt, quan parlava de l'organització d'un debat electoral, torno a insistir en aquesta qüestió.
Des del bon rotllo, et dic que és precissament aquesta tendència de la gent a l'etiquetatge la que no volem reproduir. No ens interessen els dogmatismes ideològics ni els prejudicis, ja que pensem que obstaculitzen el debat obert. La nostra idea és obrir un espai per parlar de política però en cap cas pretenem fer proselitisme de cap partit polític. De fet, convidem a la gent a expressar la seva opinió i a defensar-la amb arguments perquè no volem que això sigui un espai a on expressar el ressultat que un voldria que sortís, sinó més aviat el que creu que sortirà (al marge de les seves eventuals expectatives). El dilluns comprovarem, amb els resultats a la ma, qui s'hi ha acostat més i quí menys, i veurem si els arguments que s'han esgrimit tenen molt o poc pes. Els valents que fan la seva juguesca saben que la realitat pot contradir-los, però d'aquesta forma segur que tot plegat ens serveix per aprendre a observar i interpretar millor el que passa a la ciutat. Ara be, també et dic que, al final, el que està clar és que la gent escriu el que vol.
Anima't i fes el teu pronòstic!
Txus
Hola!
Simplement aclarir a Joan Cases que dintre de l'Ateneu Abril hi ha persones que estan a les llistes de 5 de les candidatures que es presenten: PSC, EUiA, ERC, EAB i CiU, un àgora fantàstic del què aquest blog pretén ser una extensió.
Salut i participació!! (m'ho sé una mica perquè en sóc el secretari)
Va la meva:
-PSC: 10
-PCPB: 3
-CIU:3
-PP:3
-ICV-EUiA:2
-ERC:0
-EAB:0
-PXC:0
Ho sento però faré com els meteoròlegs o els economistes, que comenten la jugada "a toro pasao" ;)
c
observador que puntualiza: icv de barber no se presenta a las elecciones
http://www.iniciativa.cat/barbera/news/34380
Quan deia que a l'Ateneu Abril hi ha persones que apareixen a les llistes de diferents candidatures, vaig posar CiU quan volia posar PCPB. Sorry!! Això pel què fa a persones en llistes, després, a més a més, simpatitzant n'hi ha de tots colors. Disculpeu que afegeixi això en període de reflexió, però crec que valia la pena l'aclariment (ho vaig voler posar ahir però acabo de veure que no es va publicar bé)
ICV no va? Pero si en los carteles pone ICV-EUiA. Porque no se ha informado antes de esto?
Pel que es diu al comunicat, entenc que la delegacio local d'ICV no ha accpetat la consigna del partit de presentar-se en coalició i s'ha "autoexclòs" de formar part de les llistes. Entenc, doncs, que es presenten com a coalició, sense que hi hagi participació directa dels militants locals d'ICV, cosa que no invalida la coalició, però que li resta heterogeneïtat. En tot cas, si algun dirigent d'ICV o d'EUiA llegueix aquest blog i vol explicar-ho millor...
Txus
Queden poques hores per a les eleccions i no se si tindrem alguna “juguesca” de darrera hora. De moment, i com a resum, el que tenim és això:
Xavi:
PSC: 9
PCPB: 4
PP: 3
ICV-EUiA: 2
CiU: 3
ERC: 0
EAB: 0
PxC: 0
Txus:
PSC: 9
PCPB: 4
PP: 2
ICV-EUiA: 2
CiU: 2
ERC: 1
EAB: 0
PxC: 1
Jordi:
PSC: 10
PCPB: 4
PP: 3
ICV-EUiA: 2
CiU: 2
ERC: 0
EAB: 0
PxC: 0
Miquel:
PSC: 11
PCPB: 4
PP: 2
ICV-EUiA: 2
CiU: 2
ERC: 0
EAB: 0
PxC: 0
Anònim 1:
PSC: 8
PCPB: 5
PP: 3
ICV-EUiA: 1
CiU: 3
ERC: 1
EAB: 0
PxC: 0
Raul:
PSC: 8
PCPB: 4
PP: 2
ICV-EUiA: 3
CiU: 1
ERC: 0
EAB: 0
PxC: 0
Sus:
PSC: 9
PCPB: 5
PP: 1
ICV-EUiA: 3
CiU: 3
ERC: 0
EAB: 0
PxC: 0
Víctor:
PSC: 8
PCPB: 4
PP: 2
ICV-EUiA: 2
CiU: 4
ERC: 1
EAB: 0
PxC: 0
Imanol:
PSC: 6
PCPB: 7
PP: 2
ICV-EUiA: 2
CiU: 3
ERC: 1
EAB: 0
PxC: 0
Luis:
PSC: 4
PCPB: 4
PP: 1
ICV-EUiA: 7
CiU: 1
ERC: 2
EAB: 2
PxC: 0
Anònim 2a:
PSC: 8
PCPB: 5
PP: 1
ICV-EUiA: 4
CiU: 2
ERC: 0
EAB: 1
PxC: 0
Anònim 2b:
PSC: 9
PCPB: 4
PP: 3
ICV-EUiA: 2
CiU: 2
ERC: 0
EAB: 0
PxC: 0
Fidel:
PSC: 9
PCPB: 3
PP: 3
ICV-EUiA: 3
CiU: 3
ERC: 0
EAB: 0
PxC: 0
Sergi:
PSC: 10
PCPB: 3
PP: 3
ICV-EUiA: 2
CiU: 3
ERC: 0
EAB: 0
PxC: 0
A destacar, que nomès una persona creu que el PSC repetirà la majoria absoluta (recordo que fa quatre anys ningú ho va predir i al final la van aconseguir), que nomès una persona creu que la PxC obtindrà representació al consistori i que dues persones opinen que l'EAB aconseguirà superar el llindar del 5%. La resta, tot i que gairebé ningú coincideix al 100%, l'opinió majoritària és que no hi haurà grans canvis, tret d'algú que dona 7 regidors per a la PCPB o a ICV-EUiA.
Demà al vespre sabrem si, tot plegat, anàvem ben encaminats o no. En qualsevol cas, crec que seria interessant tenir un debat per comentar els resultats. Què us sembla "reservar" la taula rodona del Bar las Botas per a un sopar conjunt el dimecres 25 a les 8 de la tarda?
Txus
Hola a tothom.
El resultat de les eleccions ha estat:
PSC: 9
PCPB: 4
PP: 4
CiU: 2
ICV-EUiA: 2
Primera valoració:
Ningú encerta la porra, perquè ningú havia previst que el PP obtindria 4 regidors.
Això posa de manifest, crec, la importància de la conjuntura, que també te efectes en el resultat de CiU, que puja i en el d'ERC, que baixa.
La novetat local és que l'EAB ha estat molt a prop d'obtenir representació. S'han quedat en el 4,60%. Ningú esperava un resultat tant bo.
El PSC i la PCPB mantenen els seus suports (4000 i 2000 vots, respectivament) i ICV-EUiA continua amb la seva davallada de votants, sense que ni el canvi de candidat ni els efectes conjunturals puguin revertir la tendència.
ERC obté un pobre resultat (467 vots) i no aconsegueix representació.
La PxC tanta la llista, amb un resultat preocupant (456 vots, un 3,80%).
La participació ha estat del 50,6%. lleugerament per osnta de la mitjana de la provincia de Barcelona. Els vots nuls i els vots en blanc es dupliquen.
En total, un 17,7% dels vots emesos no obtenen representació, cosa que em sembla una dada molt significativa. Estariem parlant de 2100 vots (nuls + blancs + EAB + ERC + PxC)
Demà,... més comentaris.
Bona nit!
Txus
Més comentaris sobre els resultats:
En percentatges, la diferencia respecte als vots obtinguts en 2007 és aquesta:
PSC: -15,5% (-744 vots)
PCPB: 2,3% (+46 vots)
PP: 82,7% (+852 vots)
CiU: 54,7% (+410 vots)
ICV-EUiA: -7,5% (-75 vots)
ERC: -22,7% (-137 vots)
EAB: 324% (+422 vots)
Llavors, en punts percentuals, qui més puja és la EAB i el PP, i qui més baixa, ERC i el PSC.
Ara caldria fer una anàlisi en clau històrica, una altra segons col·legis electorals (territorial) i una darrera en clau política.
Us recordo que he proposat quedar dimecres a les 8 a Las Botas per comentar els resultats, però que ningú ha dit si li va be o malament.
Txus
Dues coses més:
He fet el càlcul de què hauria passat si no s'haguès produit cap vot en blanc. L'EAB pujaria fins al 4,8% dels vots, o sigui que tampoc superaria la barrera del 5% necessària per obtenir representació.
En la repartició dels regidors, el darrer s'ha atribuït al PSC. Estava entre el PSC i la PCPB. Això fa que el PSC sigui el partit amb menor ratio de votants/regidors. N'aconsegueix cada un amb 450 vots. En el cas contrari hi hauria CIU, que obté una ràtio de 580.
Txus
Creo que los ganadores de la porra son " el "jocoso" y Jordi por proximidad se han kedado a un solo error, por cierto Txus, creo k te ekivocas diciendo k nadie predijo lo de EAB, el "jocoso" dijo..[apuesto a k este partido es el k más augmenterá en porcentaje a su último resultado de 2007 aunke no se si llegará al mínimo para conseguir un concejal]
Salud!
Pues sí, tienes razón. Hubo una persona anónima que dijo que la EAB podría obtener entre 500 y 600 votos. De hecho, en su porra esta persona es la que ha estado más cerca del resultado (Anònim 2b). Ha acertado todo menos los 4 del PP. Sin embargo, su "apuesta" sumaba 20 regidores, o sea que se dejó uno por colocar...
El Xavi y el Jordi tambien han estado cerca.
En todo caso, habría que ir confirmando lo de si nos reunimos o no el miercoles en Las Botas. Si la fecha no va bien, pues buscamos otra, ok?
Txus
Bona tarda. He seguit amb molt interès el debat que s'ha fet als comentaris, i vull felicitar al Txus i a la resta de gent de l'Ateneu Abril que fa possible iniciatives com aquesta. Fins avui no he volgut fer cap comentari per no alimentar opinions errònies com la del Joan Cases, o que s'entengués aquesta porra com un mitjà més de confrontació electoral. Dimecres a les 20h ens veiem a las Botas, tal i com proposa el Txus, i espero que algun anònim "surti de l'armari" per poder aclarir qualsevol qüestió. Parlar sobre salaris sense donar la cara és lleig, sobretot quan podem parlar-ne cara a cara.
Salut i bona feina!
Sobre pactes, jo crec que el més probable és que el PSC provi de governar en solitari i busqui recolzaments puntuals. En coses "de fons" dificilment votaran conjuntament el PP i ICV-EUiA, cosa que dificulta que hi hagin vots de censura. A més, entenc que al PSC li interessa marcar distàncies amb CiU, per reforçar el propi perfil (crec que arrel de la derrota electoral global, el PSC i el PSOE en els respectius congressos faran un "gir a l'esquerra") i, també, perquè serà difícil justificar un pacte amb CIU, quan aquests pactin en alguns ajuntaments amb el PP precissament per treure de les alcaldies al PSC.
Per tant, el meu pronóstic és que el PSC governarà sol (ara be, ja admeto que no ting gaire traça amb això dels pronòstics...)
Txus
Una altra cosa que mereixería una profunda reflexió és l'alta abstenció electoral que es registra a Barberà. Una de cada 2 persones amb dret a vot no va acudir a les urnes. Com a resultat, el partit més votat, que ha guanyat clarament les eleccions, ha obtingut un vot de cada 6 posibles. En percentatges, el PSC governarà la ciutat amb el recolzament explícit de "només" el 17% dels barberencs. Tots plegats hem de veure com fer per estimular la participació.
Txus
Perque no es parla de la possibilitat del pacte PSC - ICV - EU, tal com ja va passar el 2007 ???
Potser no interessa a ICV - EU que tornin a identificar-los amb els socialistes que li va causar la gran crisi de vots i simpatitzants?
Tampoc entenc gaire perque no parlem de EU a secas si del ICV no s'han pressentat, és una cosa que no té sentit (això és una opinió personal)
Tampoc entenc gaire la grandíssima preocupació del PSC barberenc per la baixada de vots. Pero que es pensaven? Potser pensaven en mantindre la majoria absoluta? A vegades crec que els polítics viuen en un altra galaxia i no veuen la realitat...
Gràcies i ENHORABONA pel blog i pels interessantíssims arguments que he llegit.
Per cert, una altra observació personal: he vist a la campanya la diferencia entre partits "sectaris" i partits més oberts a la diversitat i tolerància d'opinions. La puntuación en "sectarisme polític barberenc" del 1 al 10 (el 10 és més sectarisme i l'1 el mínim):
PSC: 10
PCPB: 8
PP: 6
CIU: 5
ICV-EU: 2
ERC: 2
EAB: 0
PxC: (d'aquest no opino, quin fàstic)
En resum: a + PODER + SECTARISME
El SECTARISME no és bo. Prenguin nota els partits que han tret més vots per a la propera.
Un altre element de reflexió:
Avui en tornar a casa des de la feina he notat que ja no hi havia propaganda electoral. La veritat és que la inflació de cartells i pancartes a les nostres faroles ha estat desproporcionada. Si més no, aquesta és la meva opinió. Trobo que seria bo racionalitzar la despesa electoral. Per posar un exemple, la PCPB va anunciar que s'havien gastat, pel cap baix, uns 30.000 euros en propaganda electoral. Dividint aquesta xifra entre el nombre de vots obtinguts, diríem que els ha sortit a 15 euros el votant. Perdoneu-me la frivolitat, ja se que això no és un mercat, eh? Però si comptem que hi ha gent que et votaria sense fer cap tipus de campanya, al final, el que els partits acaben gastant per aconseguir el vot dels indecisos és del tot desproporcionat.
Aprofito per agrair a la PCPB que hagin fet pública la dada de la seva despesa electoral. Estimo que la xifra del PSC encara és superior, ja que han gastat també en cartells de marquesines i en fer mítings amb muntatges ben espectaculars. Tanmateix, com que han obtingut més vots, la ratio inversió/votant deu estar, com a mínim, per sobre els 10 euros. Alguns partits “petits” també han dit quants diners s'havien gastat. En el cas de l'EAB, uns 6 euros per vot obtingut i, en el d'ICV-EUiA, prop de 5.
I compte! Jo no soc dels que critica la despesa pública quan es tracta d'afavorir la democràcia, eh? Al contrari, en aquest aspecte, crec que encara ens hauríem de gastar més diners, ja que una democràcia de qualitat requereix tota mena d'esforços, inclosos els econòmics. De fet, crec que hi ha poques inversions que siguin tan rentables (socialment parlant) com les que es fan en pro de la formació en participació i en ciutadania, Tampoc critico els sous dels nostres representants. Al capdavall això és una part molt petita del volum econòmic que tenen a les mans. En termes comparatius, els gestors d'una empresa amb un pressupost anual de 33 milions d'euros no deuen tenir salaris inferiors als dels nostres governants, i no oblidem que no estem parlant d'una empresa, sinó de la gestió política de lo col·lectiu, que és molt més important, i que exigeix molta més responsabilitat. Això no treu que es puguin pensar indicadors per garantir que no hi hagi gent “que visqui del cuento” a costa de l'administració pública i que hi hagin més mecanismes de transparència i de control ciutadà del bon govern. Ara, quan veus com les urnes s'omplen de vots a llistes que compten amb persones imputades per casos de corrupció, un s'acaba adonant que acabem tenint els governants que ens mereixem. En Jordi Armadans ho comentava aquests dies: “avui som més francesos (el racisme ja és un actor polític) i més italians (la ciutadania aprova la corrupció)”.
En qualsevol cas, aquest ja és un altre debat. Si cal, ja parlarem de la remuneració dels càrrecs públics en una altra ocasió. Trobo que molt sovint es fa demagògia amb aquesta qüestió. El que motivava inicialment aquest post és la demanda de més racionalitat en la despesa electoral. Amb el que els partits s'han gastat en propaganda (i que consti que crec que tenen tota la legitimitat per fer-ho, sempre que no sigui amb diners dels meus impostos), es podria haver convidat a tots els barberencs a varis sopars (cosa que, estratègicament parlant, em sembla que és més efectiu per poder explicar el programa electoral que multiplicar ad eternum la imatge del candidat per tots els racons del municipi).
Per continuar amb l'exemple, avui em deien que el PP s'ha gastat 300 milions d'euros en la campanya electoral al conjunt de l'Estat. No se si la xifra és certa o no, però si ho és i estimem que que han rebut uns 10 milions de vots, la ratio surt a 30 euros per vot aconseguit. Ens hem tornat bojos o que?
Salut!
Txus
sólo para precisar... euia (sin icv) dice en su blog "a falta de concretar algunes despeses, es troba al voltant dels 4500€", y en el de la eab dice "a campanya electoral, que ha tingut un pressupost final de 3.100 €". si tienes más información dilo, porqué euia (sin icv) aún no dice cuánto y eab sí. por cierto, no son 6 euros si no 5,6 euros lo que saldría en el caso de la eab, a ver si se habla con más precisión, por no decir otra cosa, de la eab de una vez por parte de algunos. Y la otra cosa que me intriga, es por qué no has puesto el gasto antes que el coste, ya que supongo que ningún partido tiene barita mágica para saber cuántos votos tendrá, y parece más razonable empezar por ahí, ¿no? y creo que es más razonable, o ¿te interesaba más poner que a euia le sale el voto "más barato" que la eab es la gente que se ha gastado menos dinero en campaña? los malabarismos no son buenos en política.
Bona nit,
anònims, us convido a "sortir de l'armari" demà a les 20h, si és que es manté la proposta de convocatòria que feia el Txus.
Trobo que l'escala del sectarisme és molt interessant, però m'agradaria que el seu autor/autora compartís els criteris utilitzats per tal de confeccionar-la. Com a part implicada, m'agradaria saber-ho. De totes maneres, tot i que l'encerta en algun cas, en d'altres va totalment errat/errada.
Pel que fa al comentari anterior... les despeses que apareixen al blog d'EUiA es refereixen a la campanya d'ICV-EUiA a Barberà del Vallès, i la xifra exacta es publicarà quan els comptes siguin aprovats per la nostra assemblea.
És bo precissar, sí, però en aquest cas no he volgut posar decimals, ja que trobo que l'argument anava per un altre costat. No es tractava de veure quí s'havia gastat més, sino posar de manifest que la presència de certells i pancartes era, al meu parer, excesiva. Després, amb els números, de vegades és difícil precisar. Per exemple, CIU va dir al debat que no s'havia gastar res en campanya, ja que tota la despesa s'asumia des de "la central". L'EAB també va dir que una part de la despesa s'assumia per part del diputat comarcal de la CUP (si més no, això és el que vaig entendre). Això, tanmateix, és filar molt prim. Són detalls que poden fer que l'arbre no ens deixi veure el bosc.
La meva intencio en cap cas és la de criticar un partit o un altre, malgrat hi ha partits amb els que em sento més proper que d'altres. El problema és que si entrem en el joc del partidisme, la gent s'escalfa massa i llavors s'acaba el debat tranquil i raonat.
Txus
Ah! per cert, sobre la despesa electoral, no tinc cap més informació que la que l'anònim esmentava.
Txus
Aviam, sobre el sectarisme polític, jo crec que l'eventual correlació no seria tant amb el poder, sinó amb dos altres elements: per una banda, la por a perdre segons quins privilegis i, de l'altra, el dogmatisme propi del projecte ideològic. En aquesta darrer sentit, els més sectaris serien els partits de dretes, que es mostren sempre inflexibles en l'aplicació del paradigma neo-liberal.
A Barberà, crec que el tarannà de l'Anna del Frago és més dialogant i més flexible que el del Robles, que tenia un estil de govern més autàrquic. Ara be, reconec d'entrada que parlo des del desconeixement, ja que no tinc ni idea de com funcionaven les coses “portes endins”. Si més no, la imatge que teníem del Robles era molt més dura que la de l'Anna. Una altra cosa és quina és la cultura organitzativa dins el partir. Com que no ho conec prou, prefereixo no opinar.
Al marge del que pot passar a Barberà, el cert és que hi ha alguns polítics que es pensen que pel fet de guanyar unes eleccions “l'ajuntament és seu” i que, per tant, la gent li ha d'estar agraïda per cada cosa que faci, i no permeten cap mena de crítica. Com a dirigent associatiu m'he trobat molts cops amb aquesta actitud en diferents ajuntaments. Ho interpreto com una rèmora de la cultura política de l'autoritarisme, en la que molts d'aquests polítics van créixer. Denota una idea molt perversa i molt antidemocràtica, que és que les institucions els pertanyen gairebé per designació divina, o per llei natural. Llavors, des del poder es desenvolupa una xarxa de favors que acaben generant dependència de molta gent, que pot conduir a un model caciquista, en el qual els ciutadans estan al servei de l'administració i no viceversa. Per això hi ha tanta gent que es posa nerviosa quan hi ha un tomb electoral. Hi ha massa qüestions personals en joc.
Jo crec que hom hauria d'entendre que el poder no és patrimoni de ningú i que ningú n'hauria de dependre. Per això em sembla raonable limitar els mandats dels nostres representants polítics. Opino que quan els interessos personals d'alguns polítics es sobreposen als interessos col·lectius, la primera víctima és la democràcia, ja que al final, més que per un projecte polític, es lluita per mantenir la cadira, i el sou. Que hi hagi gent que es guanyi la vida amb la política em sembla un risc, ja que la professionalització va en contra de l'esperit mateix de la democràcia.
L'honestedat és un valor que es pressuposa als polítics. Potser soc massa ingenu (o ho vull ser), però entenc que una persona que es vol dedicar a la política ha de ser un exemple de virtut, en el sentit republicà del terme. Són ciutadans que es deuen a un projecte col·lectiu, no individual, i que han de tenir una consciència neta com una patena. Per tant, penso que és raonable aplicar sempre la presumpció d'innocència i disposar d'un molt bon sistema de control i persecució de la corrupció. El primer pas sempre és la informació i la transparència. L'ajuntament de Barberà hauria de ser modèlic en aquest sentit.
Txus
Torno sobre el tema del salaris dels càrrecs electes. Ahir vaig estar a l’Assemblea d’indignats que es va fer a la Plaça de la Vila i just davant de l’Ajuntament hi havia una pancarta amb les xifres del salari brut de l’alcaldessa i altres càrrecs polítics. Tot i que, en general, crec que els polítics mereixen una bona retribució, ja que la seva responsabilitat social és molt gran, trobo que les xifres a Barberà superen el que seria raonable. No vull caure en arguments demagògics, simplement demano als polítics que facin un exercici de consciència i reflexionin sobre si la seva tasca social mereix tal remuneració. Hi ha molta gent que fa servei voluntari a la comunitat. Els polítics, com deia abans, han de ser exemplars també en aquest sentit. Si la gent percep que les persones s’acosten a la política per l’esperança de aconseguir un bon sou, sense suar la samarreta, malament rai!
Ja que sempre m’agrada aportar alguna dada, en aquest cas, diria que, per exemple, un “servidor públic” que ens costi als ciutadans 7000 euros al mes, comporta invertir en ell més de 40 euros per hora de treball. Espero, pel be de tots, que es mereixi l’esforç solidari que tots plegats fem per pagar-li el sou!
Llavors, hi ha una altra qüestió que afecta tangencialment a aquest assumpte, que és el finançament dels partits polítics. Alguns regidors "donen" una part del seu sou al seus respectius partits i això pot acabar inflacionant els seus sous, com a vía indirecta del finançament dels partits. Aquesta és una perversió del sistema que convendria resoldre. Llavors, la paradoxa, tancant el cercle, és que al final la campanya electoral dels partits s'acaba finançant, en gran part, no per les quotes dels seus afiliats, sinò pels nostres impostos.
Txus
Es veu que a Barberà s’ha organitzat una acampada que segueix l’estela de mobilitzacions que reclamen més i millor democràcia. Des de la simpatia i la proximitat, i veient com va anar l’assemblea que es va fer ahir, m’agradaria enviar-los alguns consells.
- S’ha de tenir molt clara la resposta al “què”, per poder passar a parlar del “com” i del “quan”. A vegades sembla que l’objectiu sigui muntar una acampada, quan això hauria de ser un mitjà per aconseguir altres coses.
- El sistema assembleari està be, però té els seus límits, al igual que passa amb els sistemes de representació. Les assemblees de més de 30 persones no permeten el debat. El treball sempre s’ha de fer en petits grups. Els plenaris de les assemblees haurien de ser informatius i només s’ha de prendre en assemblea les decisions que no es puguin prendre en comissió.
- Estem massa acostumats a que se’ns consultin coses i que la nostra opinió sigui intrascendent. Ara be, una decisió requereix coherència i responsabilitat. La llibertat pressuposa que la decisió implica compromís. És molt fàcil votar a favor de quelcom i desprès fer veure com si la cosa no vagi amb tu. Per això, trobo que les decisions les han de prendre, preferentment, les persones que s’impliquin en les mobilitzacions. Dit al revés: si vols decidir, implica’t. Dic això perquè demanar-me a mi que decideixi sobre si s’ha de fer o no una acampada, quan jo no m’hi quedaré a dormir, em sembla poc encertat.
- És més fàcil acordar en contra de què estem que acordar un programa de reivindicacions i uns mecanismes d'intervenció i acció. Això és normal, ja que afortunadament existeix pluralitat d’idees i propostes. Una assemblea a on coincideixen anarquistes, socialistes, comunistes, independentistes, ecologistes, etc ha de ser necessàriament difícil de gestionar. De fet, a la societat ja existeixen associacions i grups anarquistes, socialistes, comunistes, independentistes, ecologistes, etc. ¿No trobeu que és més senzill i més efectiu utilitzar els canals que ja existeixen per tal de buscar la coherència ideològica i enfortir les mobilitzacions?
- L’associacionisme és, al meu parer, la millor escola de democràcia. Permet l’aprenentatge de la participació i estableix diferents escales d’implicació i de responsabilitat, en funció de l interès i la disponibilitat de cada persona, en el marc d’un projecte col•lectiu. Quan es parla de les estratègies de continuïtat dels moviments d’indignats, el meu consell seria que es constituïssin associacions o que es reforcessin les que ja existeixen.
- A Barberà comptem, afortunadament, amb una xarxa associativa ben diversa. A l’Assemblea vaig veure gent de moltes d’elles, com l’Ateneu de Barberà, el Casal de Joves Obriu Pas, l’Ateneu Abril, grups feministes, grups de solidaritat internacional i gent de partits polítics. Existeixen també plataformes de coordinació, com el Comitè Barberenc en Defensa dels Drets Socials. L’explosió d’indignació hauria de servir per reforçar totes aquestes organitzacions i incorporar a nous activistes. Lamentablement, si no hi ha un mecanisme per vehicular aquest desig de canvi, el més probable és que la gent s’acabi frustrant i el moviment s’esvaeixi lentament.
Ah! Per cert, la convocatòria de trobar-nos aquesta tarda a les 8, a Las Botas segueix en peu, malgrat coincideix amb una nova Assemblea a la Plaça de la Vila. Espero que això no sigui un handicap per a ningú. Igualment, la idea seria poder-nos trobar per parlar de política en altres moments. Aviam si som capaços d’articular, des de l’Ateneu Abril, un grup estable de debat polític.
Salut!
Txus
el tal Txus se lo tendría que hacer mirar... critica el "partidismo" pero se atreve a decir que EAB recibe dinero de la CUP... para mearse de risa... estoy involucardo en el proyecto de las CAV (que curiosamente se han presentado este año sin ninguna CUP) y el conseller comarcal del que hablas era de las CAV (dinero que se ha destinado íntegramente a las candidaturas, échandole un cable a eab y compromís cerdanyola como supongo habrá dicho eab, y espero que aquí te lo confirmen). De verdad que encuentro mosqueante esta manía, y lo digo por respeto a la eab y al resto de candidaturas alternatives del vallès. parece que en el fondo sí que te gusta liarla un poco y no faltes a la verdad.
Ostres! Doncs em sap molt de greu l'error i demano disculpes. Ja deia que això és el que vaig entendre al debat, així que agraeixo l'aclaració de l'anònim. De fet, reconec el meu desocneixement i trobo que m'hauria d'informar millor. En realitat, no se res ni de les CUP ni de la CAV.
Reitero que en cap cas la meva intenció és incendiar el debat. Al contrari. No voldria que això esdevinguès un espai de retrets entre partits. No és ni la meva intenció ni la de l'Ateneu Abril.
No desitjo pas faltar el respecte a ningí, i encara menys a la gent valenta que es dedica a la política des de l'honestedat.
I el mateix respecte que tinc pels altres, aspiro a que els altres el tinguin també amb mi.
Salut!
Txus
Salut!
Txus
Jo proposo un debat més sosegado i menys a la defensiva. No veieu fantasmes on no hi ha, llegiu bé els comentaris del Txus i veureu que no fa afirmacions tajantes, les planteja des del seu punt d vista. No barregeu la batalla partidista (per altra banda del tot legitima) en un espai de d’anàlisi polític com aquest. Tothom es fill de son pare i sa mare, no ens escapem ningú, però intenteu fer un debat analític, sense veure fantasmes. Penseu que una mateixa afirmació es veu diferent des del cada casa: lo de mencionar ICV i no ICV-EUiA alguns ho han vist com a una estratègia per tapar a EUiA, i d'altres com una aclaparacio de la coalició per part d'EUA. Quan simplement era una qüestió d'estalvi: escriure-ho tot era una mica engorros, és molt llarg i tenia presa. Altres veuen una campanya d'atac sistematitzat tot comentari sobre la EAB, i d'altres proposen eliminar els comentaris anònims contraris al PSC. Sisplau, hagi pau i debat. Es pot fer un anàlisi rigorós, independentment de l'afinitat política i/o partidista.
I ara un comentari de forma. Els posts anònims fan una mica de ràbia, sobretot pq coincideix amb els més crispats. Diu molt poc de la persona. Es injust q uns diguem el nom, i per tant donem opció a que si algú ens coneix, sàpiga amb qui està parlant, i els altres s'amaguin. També es un tema operatiu, com a administrador del blog, no se si els anònims són 1, 2, o 12 persones. I si, com ha passat, un dels anònims diu q vol q s'esborri el seu mail anterior, no saps si és el mateix anònim o és una altra persona fent-se passar pel primer. I si fos així, nomes faltaria q esborri el post amb bona intenció x q algú vegi una estratègia d control d l’expressió. Bueno, pues eso, q us animeu a dir qui sou, i si no, doncs tampoc passa res, el q és important és q hi hagi debat. Però recordeu, sempre serè, analític, objectiu i amb respecte.
Fidel, tens tota la raó, pero....tu creus realment que es pot parlar aqui a un blog obert i que pot llegir qualsevol, amb total llibertat de l'opinio personal que algú té del "caciquisme" o "sectarisme" que es viu amb segons quin partit que governa, i signar-ho amb un nom per ser després "perseguit, ignorat o inclus censurat" al poble?
Seria bo si, tenir total llibertat de parlar d'opinio politica i quedar inmune, pero desgraciadament no és així del tot. Una cosa es opinar, que pots fer-ho amb mes o menys elegancia, i l'altra és fer una crítica negativa, que no es pot emetre amb llibertat :-(
Torno a insistir en un altre tema, ja ho he dit abans pero continuo sense veure debat sobre el tema "Pactes" i sobre com veieu la possibilitat del pacte PSC-ICV-EU (tot i que insisteixo que no entenc que fan les sigles d'ICV si no han aportat cap persona a la llista)
Gràcies
Bona nit,
jo crec que si no voleu que es conegui la vostra identitat, feu servir un nick que sigui sempre el mateix. Almenys sabrem a quin anònim hem de referir-nos quan s'entra en debat. De totes maneres, "sortir de l'armari" és molt bo, i recolzar les opinions expressades amb la identitat de la persona, ajuda a generar confiança.
Respecte al que comenta el darrer anònim, aclarir que a la llista d'ICV-EUiA hi havia persones d'EUiA, d'ICV, i d'altres que no militen a cap de les dues formacions però que donen suport a la coalició. Aquesta és la realitat, i si vols saber-ne més, només has de preguntar. Per cert, no seràs el mateix anònim de l'escala del sectarisme? Insisteixo, m'agradaria saber els criteris utilitzats per establir la classificació, i així riurem plegats.
Ara, a Barbera es poden donar 4 escenaris de pacte:
- sociovergencia: no seria la primera vegada, de fet seria la 3a.
- tots contra el psc: de fet ja es va plantejar a les eleccions passades i ICV-EUiA i ERC es van negar. Aqesta opció situa la PCPB en el sector dretà, cosa q no l'interesa gaire.
- PSC+PCPB: cosa q deixaria la Plataforma sense el motiu principal d la seva existencia (oposicio al PSC), cosa q la fa força improbable.
- PSC + ICV-EUiA: que jo crec q no es donarà per la mala repercussió que aquest pacte va tenir sobre ICV-EUiA en l’anterior legislatura.
Per cert, fixeu-vos si les coses són més senzilles del que semblen, que a mi, que soc el creador i administrador del blog, els posts que escric me’ls identifica com a spam. Tocate los.... Primer l’escric, després me’l detecta com a spam, i perquè surti publicat, haig d’entrar com a administrador i rebutjar la qualificació d’spam. Així, que... si a algú li passa, que ens escrigui un mail i ja el publicaré jo.
Per l'últim anònim. Tranquil, no cal que facis crítica per tal que et persegueixin, ignoris o et censurin. Només fent coses per la ciutat, alguns ho consideren una intromisió, ja que tot el que no ho facin ells, és dolent o una tocada de collons pels seus interessos. I t'ho diu un que ha patit aquesta situació durant molts anys. Per tant, que más da que sepan tu nombre, una más...
Hola!
Jo, sobre el tema pactes i sigles ja he exposat la meva opinió en anteriors posts.
Jo crec que el PSC intentarà governar en solitari. No veig pactes de govern, però si algú els veu, us convido a que fem una llista d'avantatges i inconvenients, raons a favor i raons en contra, de cada una de les opcions.
En qualsevol cas, seran les assemblees dels diferents partits els que marquin les seves respectives estratègies. Per tant, tot plegat, ho sabrem aviat.
Txus
Publica un comentari a l'entrada