EL CONTEXT
Barberà és una ciutat amb una àmplia xarxa associativa. Això ens ha de fer sentir molt orgullosos. Ara bé, hi ha darrerament indicadors de preocupació. La població de la ciutat s’ha incrementat notablement, però s’observa un estancament en les entitats i una més gran dificultat en realitzar els relleus dels seus equips directius. Aquesta és una tendència que es dóna al conjunt de la societat, posant de relleu una sorda amenaça a la qualitat de la nostra democràcia. L’increment de l’individualisme, de la fragmentació social o de les dificultats per a l’acció col·lectiva, esdevenen obstacles per al manteniment d’una societat civil forta i cohesionada, alhora que posen de manifest la necessitat de donar un nou impuls a l’associacionisme, tant a Barberà del Vallès, com al conjunt del país.
LES RAONS
Ens agradaria que les administracions públiques i, en particular, l’Ajuntament de Barberà del Vallès, incrementés el foment i el suport a l’associacionisme. Pensem que és necessari, com a mínim, per les següents raons:
· L’associacionisme és la millor escola que coneixem d’educació en la participació. És l’espai on ens ciutadans poden aprendre l’exercici de la ciutadania activa.
· L’associacionisme, mitjançant la creació de lligams d’interdependència i solidaritat, genera capital social i esdevé una font de cohesió social.
· L’associacionisme permet un millor control democràtic del poder, al temps que possibilita la lliure organització dels ciutadans així com la seva interlocució amb les administracions publiques.
· L’associacionisme estimula l’interès per lo públic i possibilita l’acció col·lectiva.
· L’existència d’una societat civil forta, plural i diversa és la millor garantia de qualitat de la democràcia. De fet, podríem dir que l’associació és la unitat mínima de la democràcia.
· L’associacionisme és l’ànima de les ciutats. Les associacions, a més de crear vincles entre els ciutadans i permetre la seva organització i expressió, dinamitzen l’activitat social i cultural de la ciutat, ofereixen oportunitats i alternatives d’oci, promouen el debat, la reflexió i l’acció i, des de la seva independència i capacitat autònoma, col·laboren amb les administracions públiques en projectes conjunts, en pro de l’interés general.
· L’associacionisme és la base de la democràcia, ja que és una expressió de l’existència de diversitat d’interessos i de la voluntat de gestionar el conflicte i la pluralitat des del compromís per lo col·lectiu.
ELS PRINCIPIS
Entenem que el valor de l’associacionisme i de la seva relació amb les administracions públiques es maximitza quan es compleixen els següents principis:
Independència. Les associacions han de poder triar lliurement la seva forma d’organitzar-se, sempre que es respectin els principis fonamentals de la democràcia, i la seva relació amb les administracions s’ha de basar en el reconeixement de la seva independència i autonomia. S’han d’evitar relacions clientelars o de dependència, així com una excessiva fiscalització de les entitats per part de les administracions.
Confiança. Aquest és un principi bàsic que hauria de regir la relació entre associacions i administracions públiques. Hem de ser exemplars en l’atribució de confiança.
Reconeixement. Partim de la constatació que trobar ciutadans compromesos, actius i solidaris és quelcom excepcional. Les administracions haurien de cuidar al màxim aquests ciutadans exemplars i les seves associacions.
Discriminació positiva. L’associacionisme aporta un plus de qualitat i de compromís cívic. Pensem que les associacions haurien de gaudir de mesures de discriminació positiva en les situacions en les que, per exemple, concorrin en concursos de gestió de programes, equipaments, serveis o activitats promoguts per les administracions públiques.
Responsabilitat. Per merèixer la confiança, el reconeixement i la discriminació positiva, les associacions han de desenvolupar la seva activitat amb un estricte sentit de la responsabilitat.
LES PROPOSTES.
A continuació fem una relació de propostes que pensem hauria d’assumir l’administració local per tal de potenciar l’associacionisme:
1. Suport econòmic
1.1. Cal deixar de donar suport econòmic a les entitats com si aquestes fessin una prestació de serveis al consistori. No es pot vincular la totalitat de l’ajut al programa d’activitat, ja que tal i com hem argumentat la major aportació que fa l’associacionisme és la seva pròpia existència. I el reconeixement d’aquesta tasca ha de ser el suport per al seu funcionament ordinari. Les entitats funcionen tots i cada un dels dies de l’any, fan activitats internes (assembles, reunions, apertura de locals socials, etc) que permeten després proposar activitats i tot aquest funcionament genera una despesa ordinària. Cal que aquesta despesa general de les entitats disposi del suport institucional i per això calen ajuts per al funcionament ordinari com la difusió general de l’entitat, les despeses d’oficina, de subministraments, de local i fins i tot de personal remunerat.
1.2. En la línia de la proposta anterior, el funcionament ordinari és el que s’ha de reflectir en el conveni entre l’entitat i el consistori, ja que suposa el reconeixement mutu i la voluntat de cooperar. L’estabilitat de les entitats dependrà de l’estabilitat dels suports de que disposi: el de les seves bases, l’institucional, el social, etc. Per tant, una administració compromesa amb el futur de l’associacionisme facilitarà aquesta estabilitat a través de la signatura de convenis de funcionament ordinari plurianuals, per tal que l’entitat no hagi de patir anualment amb la seva subsistència.
1.3. Increment mínim anual de l’IPC en el suport econòmic que conetemplen els convenis.
1.4. Obrir un debat en el que participin les pròpies entitats sobre els criteris d’adjudicació dels convenis.
1.5. Avançar els terminis: saber amb més antelació els suport, i pagar els ajuts abans. Si una entitat a meitat de l’any no sap si disposa del suport econòmic suficient com per funcionar, el més normal en una gestió qualificada seria no fer l’activitat, el que significaria congelar l’activitat de les associacions durant mig any. Aquest problema es soluciona en part amb els convenis plurianuals, però també avançant els terminis de la comunicació de la concessió dels ajuts. Per altra banda, la capacitat financera de les entitats és bastant reduïda, pel que s’hauria d’avançar els pagaments dels suports econòmics.
1.6. Per altra banda, a diferència de la majoria d’administracions de Catalunya, l’Ajuntament de Barberà fa una lectura molt restrictiva de la llei de subvencions. En base a aquesta, obliga a justificar el doble de la quantitat atorgada, requisit no justificable sota cap requeriment jurídic i poc consistent políticament si es promou l’associacionisme. Entenem que els fons públics han de tenir una certa fiscalització, però aquesta no pot suposar cap càrrega complementària, sobretot si es vol afavorir la tasca associativa. És per això que proposem haver de justificar exclusivament el 100% de la quantitat subvencionada.
2. Locals i equipaments
2.1. Afavorir la disposició de local d’ús propi i exclusiu per les entitats.
2.1.1. Atorgant ajuts econòmics a les entitats ja sigui per a facilitar la seva patrimonialització o per ajudar a cobrir les despeses de lloguer dels seus locals. Aquest ajut pot estar inclòs dins dels convenis de funcionament ordinari tal i com hem expressat en la proposta 1.1.
2.1.2. Cedint en exclusivitat i total accessibilitat locals municipals com a seu social de les entitats. Entenem la dificultat d’aquesta mesura donada la manca d’equipaments existents, però es poden trobar fórmules de cessió d’espais en nous equipaments, en els baixos dels edificis de protecció oficial promoguts per l’Ajuntament o redistribuint els actuals equipaments.
2.2. Suport “en especies”
2.2.1. Exempció d’impostos i taxes municipals. El servei públic que ofereixen les entitats és argument suficient com per no haver de gravar econòmicament la seva activitat.
2.2.2. Assegurança conjunta / assessoria jurídica,…
2.2.3. Aval solidari de l’Ajuntament en el cas que les entitats vulguin comprar un local.
2.3. Facilitar l’accés als equipaments per a la realització d’activitats
2.3.1. Eliminar les restriccions del tipus d’usos: som conscients que algunes activitats poden ocasionar alguna molèstia, però la gestió del conflicte no és censurar l’activitat, sinó consensuar l’ús de l’espai públic.
2.3.2. Eliminar les restriccions d’accés: l’actual rigidesa en l’ús dels equipaments fa que l’Ajuntament, una institució al servei de la ciutadania no s’adapti a aquesta, donant-se la situació contrària. Cal adaptar els horaris dels equipaments al ritme d’activitat de les entitats, facilitant la gestió dels equipaments per part de les pròpies entitats o cedint espais puntualment amb més autonomia d’ús (que siguin les pròpies entitats qui obrin l’equipament). Cal facilitar els usos dels equipaments en horaris nocturns, caps de setmana i festius, i per això no cal la presència d’una consergeria professional remunerada, les pròpies entitats es poden fer càrrec.
2.4. Cal un mapa d’equipaments i una normativa pública del seus us consensuada amb el moviment associatiu.
3. Comunicació
3.1. Facilitar espais per a la divulgació d’activitats: cartelleres públiques exclusives per a la difusió de les entitats.
3.2. Derogació de l’article de la normativa del civisme que prohibeix a les entitats penjar cartells.
3.3. Facilitar accés als mitjans de comunicació municipals (Butlletí / Radio / Web)
3.3.1. Espai reservat a les entitats al Butlletí municipal, per a que aquestes divulguin els seus projectes i activitats. Reservar l’espai no pot ser acció suficient, cal que aquest sigui accessible, amb un referent pròxim i amb uns terminis que permetin incorporar informació, tenint en compte els ritmes de les entitats.
3.3.2. Presentació d’una entitat en cada Butlletí.
3.4. Mostra d’entitats: Si la Mostra d’entitats ha d’ésser l’espai de totes les entitats del municipi, creiem que seria convenient que les protagonistes siguin elles. Ser protagonista no és només sortir a la difusió i disposar d’una carpa. Volem disposar de més capacitat en l’organització d’aquest esdeveniment, formant una comissió mixta entre entitats i ajuntament que dirigeixi el projecte, i on les entitats puguin definir tots i cada un dels aspectes del la Mostra d’entitats.
3.5. Guia d’entitats: considerem que aquesta eina és força útil, i és per això que creiem que s’ha de tornar a revaloritzar.
3.5.1. Actualitzar-la anualment al web.
3.5.2. Editar-la en format paper cada cinc anys i distribuir-la pels domicilis del municipi.
4. Adminstració / Burocràcia
4.1. Objectiu: simplificar les relacions amb les entitats i reduir la burocràcia. Creiem que el consistori ha incrementat substancialment la burocràcia generada per relacionar-se amb la societat civil. Aquesta significa una barrera més per disposar d’una relació fluida i en normalitat, sobretot si alguns dels elements d’aquesta són de dubtable utilitat i fins i tot de dubtable legalitat, com és l’exemple de demanar dades internes sobre els resultats de la celebració de l’assemblea de les entitats. És per això que proposem reduir al mínim la burocràcia.
4.2. Unificació de formularis i burocràcia de les diferents subvencions. No s’entén que la mateixa administració demani documentació diferent per a un mateix concepte a entitats diferents. Creiem que en el cas dels convenis, els formularis sol·licitats haurien de ser els mateixos per a totes les regidories, organismes d’una mateixa institució.
4.3. Administració on-line per a la sol·licitud d’equipaments. Aquest seria un mecanisme que agilitzaria aquest tràmit, que a l’actualitat a més de ser lent, és molt poc transparent.
5. Interlocució i xarxa
5.1. Donar més protagonisme a les entitats en els projectes d’expressió ciutadana. L’expressió ciutadana a través de l’art, la cultura i la participació social es patrimoni de la pròpia ciutadania i no de cap institució pública ni privada. És per això que cal deixar la fiscalització, control i paternalisme, que sota el pretext de suport, vol canalitzar les propostes ciutadanes, disminuint la seva capacitat d’incidència i autonomia. És per això que proposem invertir els papers que actualment tenen l’administració i la societat civil en aquest tipus d’esdeveniment, fomentant el protagonisme social en la definició, organització i realització de qualsevol activitat d’expressió ciutadana. I per això, entenem que han de ser les pròpies associacions qui dirigeixin aquests projectes, amb el suport (en un segon pla) de l’administració, que s’ha de limitar a donar suport tècnic i econòmic. En aquest sentit proposem algunes propostes concretes:
5.1.1. Comissió de festes, començant per la comissió de Festa Major, però estenent-ho a d’altres festes com les de barri, la de Sant Jordi, i d’altres.
5.1.2. Comissió organitzadora de Mostra d’entitats.
5.1.3. Comissió organitzadora de la nit de l’emprenedor.
5.1.4. Comissió organitzadora de la nit de l’esport.
5.1.5. Cogestió per part de les entitats teatrals dels equipaments i programa de teatre de la ciutat.
